PAP en Educació

CCIRC · Tema 1. Comprensió lectora

1.3 Estructura textual i recursos discursius

Explica com està construït un text i per què l'autor fa servir cada recurs, no només com es diu el recurs.

Què aprendràs?

  • Reconèixer la funció del títol, de l’entrada i del paràgraf final, i fer un mapa de paràgrafs.
  • Distingir tesi, arguments, exemples, proves i conclusions, i també dada, interpretació i valoració.
  • Identificar definicions, enumeracions, analogies, contrastos, preguntes retòriques i repeticions.
  • Respondre en dues parts, amb el recurs i l’efecte que té sobre el text.

Coneixements previs

  • Saber trobar el tema i la tesi d’un text (unitat 1.1).

Teoria

Identificar un recurs no basta. A la CCIRC et demanen sovint per què l’autor l’utilitza i què aconsegueix amb ell: al model de la convocatòria 2026, una pregunta de comprensió demanava aportar una enumeració del text i explicar-ne la funció. Per això respondràs sempre en dues parts: recurs + efecte. Els exemples fan servir T03 (columna sobre notificacions, a la unitat anterior) i T04 (article sobre reparar o substituir, al final de «Exemples resolts»).

Funció del títol, de l’entrada i del paràgraf final

El títol anuncia el tema o la posició i desperta interès. L’entrada (primer paràgraf) situa el lector, planteja el problema i, de vegades, anuncia la tesi. El paràgraf final tanca: resumeix, conclou o deixa una pregunta oberta. A T04, l’entrada és el §1 i el tancament, el §7.

Distractor: «l’entrada sempre conté la tesi». A T03 l’entrada és una escena personal (§1) i no formula cap tesi.

Organització dels paràgrafs i progressió de les idees

Cada paràgraf fa una feina. La millor eina és el mapa de paràgrafs: una etiqueta de funció per paràgraf. La progressió acostuma a ser plantejament → desenvolupament → contrast → conclusió, i els connectors (en primer lloc, ara bé, per tant) en marquen els canvis.

Mapa dels set paràgrafs de T04 amb la seva funció: introducció, definició, exemples, dada simulada, analogia, contraargument i conclusió
Mapa de paràgrafs de T04.

Tipus de text: informatiu, explicatiu, descriptiu, narratiu i argumentatiu

TipusQuè faPista
InformatiuDona fets de manera neutraDades, notícies
ExplicatiuFa entendre un perquè o un comDefinicions, causes
DescriptiuDiu com és alguna cosaAdjectius, ordre espacial
NarratiuExplica què passaTemps verbals, seqüència
ArgumentatiuDefensa una tesi«Cal», «per això», contraarguments

Els textos reals ho barregen: T04 és explicatiu-argumentatiu (defineix un concepte i defensa una posició). Comprovació: pregunta’t què vol que faci el lector (entendre, imaginar, seguir una història o estar-hi d’acord).

Tesi, arguments, exemples, proves i conclusions

ElementFuncióA T04
TesiLa posició defensadaReparar i substituir s’han de comparar (§1)
ArgumentUna raó generalEl cost total d’ús (§2)
ExempleUn cas concretL’enumeració d’avaries (§3)
ProvaUna dada comprovableEl cas del taller, simulat (§4)
ConclusióEl tancamentTres preguntes abans de decidir (§7)

Un exemple il·lustra, però no demostra. Distractor: «el taller del §4 prova que reparar sempre surt a compte». Les dades són simulades i només valen per a aquell cas.

Definició, classificació, enumeració i exemplificació

La definició explica un concepte («Anomenarem cost total d’ús…»). La classificació agrupa en categories. L’enumeració és una llista d’elements; sol servir per concretar una idea general. L’exemplificació dona un cas.

A T04 (§3) l’enumeració «la cremallera d’un abric, la sola d’unes sabates, la goma d’una olla a pressió…» concreta l’afirmació que moltes avaries són petites. Error: dir «és una enumeració» i parar-se aquí.

Comparació, analogia, contrast i citació

La comparació relaciona dues coses amb un nexe explícit («més que»). L’analogia explica una cosa per semblança amb una altra d’un àmbit diferent. El contrast les oposa («Ningú no tira el cotxe per una roda; en canvi, molts tirem una cafetera…», T04 §5). La citació reprodueix paraules d’una font per donar autoritat.

Comprovació: l’analogia fa entendre, no demostra. Distractor: «l’analogia del cotxe és una prova que reparar és millor».

Preguntes retòriques, repeticions i altres recursos expressius

La pregunta retòrica no espera resposta: implica el lector o fa pensar. La repetició (o anàfora, si és al principi de cada frase) dona ritme i emfasi: a T03 (§2), «Hi ha qui diu…» tres vegades mostra que hi ha moltes opinions diferents. La hipèrbole (exageració) i la ironia (unitat anterior) completen el repertori.

Comprovació: cada recurs s’ha d’associar a un efecte (emfasitzar, concretar, implicar, suavitzar).

Distingir una dada d’una interpretació o d’una valoració

Una dada es pot comprovar. Una interpretació n’explica el sentit. Una valoració és un judici. A T04 (§4): «un aparell nou costaria 45 €» és una dada (simulada); «reparar sortiria a un terç» és una interpretació; «el càlcul només és vàlid si la reparació allarga la vida de l’aparell» és una valoració.

Prova: «es pot comprovar?». Si sí, és una dada; si depèn de qui ho miri, és una valoració.

Explicar la funció d’un recurs

Una resposta completa té dues parts: 1) identifica el recurs i cita’l; 2) explica què fa al text i com ajuda la tesi.

Resposta model. «Al §5 hi ha una analogia: compara llençar un objecte sencer amb canviar de cotxe per una roda. Serveix per fer evident que és exagerat substituir tot per una avaria petita, i així reforça la tesi que cal comparar abans de decidir.»

Resposta insuficient: «És una analogia.» Només anomena el recurs; no n’explica l’efecte.

Exemples resolts

Exemple 1 · Mapa de paràgrafs i funció d'una enumeració

Text fictici d’entrenament (consum responsable):

1. Cada setmana llencem més menjar del que pensem. 2. Acostumen a ser aliments que ens sembla que ja no volem: les verdures mústigues, el pa dur, la fruita massa madura i els iogurts a punt de caducar. 3. Llençar menjar és com llençar una part del sou a trossets: no ens n’adonem perquè ho fem sense comptar. 4. Per tant, abans d’anar a comprar convé fer l’inventari de la nevera.

  1. §1: introducció i tesi provisional.
  2. §2: enumeració d’aliments.
  3. §3: analogia (menjar = sou).
  4. §4: conclusió amb proposta.
  5. Funció de l’enumeració: concreta l’expressió general «aliments que ens sembla que ja no volem» amb quatre casos reconeixibles i fa el problema més proper.
  6. Comprovació: si traiem l’enumeració, el text continua sent comprensible, però menys concret.

Error freqüent

Error habitual: respondre només «és una enumeració». Falta explicar què aconsegueix: concretar una idea general.

Exemple 2 · Dues obertures per al mateix text

  • A. «Quantes vegades has llençat una cosa que encara funcionava?»
  • B. «Anomenem vida útil el temps que un objecte continua servint.»
  1. A és una pregunta retòrica: implica el lector i crea proximitat.
  2. B és una definició: delimita el concepte i dona un to més expositiu.
  3. Comprovació: A convida a pensar; B prepara per explicar. Els dos efectes són diferents, però només B deixa clar de quin concepte parla l’article.

Error freqüent

Error habitual: dir que una obertura és «millor» sense referir-la a l’efecte que busca el text.

Exemple 3 · Respondre en dues parts (T03)

Pregunta: quin recurs hi ha al §2 de T03, «Hi ha qui diu que som esclaus de les notificacions. Hi ha qui diu que això és una exageració. Hi ha qui diu que el problema no és el telèfon, sinó nosaltres», i quina funció fa?

  1. Recurs: repetició a l’inici de cada frase (anàfora): «Hi ha qui diu…».
  2. Efecte: mostra que hi ha opinions diferents sense decantar-se per cap, i així l’autor justifica després que «no tinc dades per demostrar res».
  3. Comprovació: la resposta cita el recurs i explica què fa dins del text.

Error freqüent

Resposta insuficient: «És una repetició.» Cal dir què aconsegueix la repetició.

Text T04 per a la pràctica (llegeix-lo sencer abans de fer els exercicis)

Text original creat per a aquest curs. Les dades del §4 són simulades.

1. Quan una torradora deixa de funcionar, el primer impuls és mirar quant costa una de nova. No és una decisió irracional: les botigues són a prop, els preus són baixos i arreglar l’aparell sembla una molèstia. És el gest de sempre: llençar i comprar, dues operacions de pocs minuts. Però potser val la pena aturar-se un moment abans de llençar-lo al contenidor. Aquest article defensa que reparar i substituir són dues opcions que s’haurien de comparar amb calma, i no resoldre per costum.

2. Per comparar-les, cal definir què es compara. Anomenarem cost total d’ús la suma de tot allò que costa un objecte mentre ens serveix: el preu de compra, les reparacions, l’energia que consumeix i el que perdem si l’hem de reemplaçar abans d’hora. Un objecte barat que dura dos anys pot sortir més car que un de més car que n’aguanta deu. El preu de l’etiqueta només n’és una part. Dit d’una altra manera, el que importa no és quant paguem avui, sinó quant paguem per cada any de servei.

3. Molts dels objectes que llencem tenen avaries més simples del que sembla. La cremallera d’un abric, la sola d’unes sabates, la goma d’una olla a pressió, la corretja d’un rellotge, la bombeta d’una làmpada, el botó d’una camisa o el cargol afluixat d’una cadira són peces petites que sostenen objectes sencers. Aquesta llista no és casual: mostra que bona part de les avaries de cada dia són menors i que una peça mínima pot decidir el destí de tot l’objecte. Cap d’aquestes reparacions exigeix ser expert: algunes les resol qualsevol persona amb una eina senzilla, i d’altres un taller en pocs minuts.

4. Imaginem un taller de barri que rep cent aparells al mes. (Dades simulades, només il·lustratives.) En pot arreglar seixanta-cinc, i la reparació costa, de mitjana, 15 €, mentre que un aparell nou equivalent en costaria 45. Amb aquests números, reparar sortiria a un terç del preu. Ara bé, el càlcul només és vàlid si la reparació allarga prou la vida de l’aparell, i per això convé preguntar també quant durarà. No cal prendre les xifres al peu de la lletra; el que importa és la relació entre els dos preus.

5. Una analogia ajuda a veure-ho. Substituir un objecte sencer per una avaria petita és com canviar de cotxe cada cop que cal canviar una roda: és possible, però poca gent ho trobaria la manera més raonable de fer-ho. Ningú no tira el cotxe per una roda; en canvi, molts tirem una cafetera per una peça de pocs cèntims.

6. Hi ha, naturalment, un contraargument raonable: no sempre compensa reparar. Hi ha aparells dissenyats perquè no es puguin obrir, peces de recanvi que ja no es fabriquen i tallers que cobren més per hora del que val l’objecte. A més, un model nou pot consumir molta menys energia que un de vell i, amb els anys, estalviar el que costa. També compta el temps: anar al taller, esperar i tornar a buscar l’aparell és un cost que no surt a cap etiqueta. L’argument és vàlid, però no invalida la tesi: només demostra que cal comparar cas per cas.

7. Així doncs, reparar no és una virtut moral, sinó un càlcul. Abans de decidir, ens podem fer tres preguntes: quant costa arreglar-ho, quant durarà després i què consumirà el model nou. Si les respostes ens porten a substituir, substituirem sense culpa; si no, potser descobrim que l’aparell vell encara tenia molts anys de feina.

Practica

Respon cada exercici i prem Comprova: veuràs si és correcte i l'explicació. Marca amb «Marca per repassar» el que vulguis tornar a veure.

Exercici 1

Bàsic

En quin paràgraf de T04 (el trobaràs sencer a Exemples resolts) es defineix un concepte?

Exercici 2

Bàsic

Quina d’aquestes frases de T04 és una analogia?

Exercici 3

Mitjà

Quin fragment de T04 és una dada simulada i com ho indica el text?

Exercici 4

Bàsic

A T03 (§2) llegim tres frases seguides que comencen igual: «Hi ha qui diu que som esclaus de les notificacions. Hi ha qui diu que això és una exageració. Hi ha qui diu que el problema no és el telèfon, sinó nosaltres.» Quin recurs és?

Exercici 5

Mitjà

Relaciona cada paràgraf de T04 amb la seva funció.

§1 «Aquest article defensa que reparar i substituir són dues opcions que s’haurien de comparar […]»
§2 «Anomenarem cost total d’ús […]»
§3 «La cremallera d’un abric, la sola d’unes sabates, la goma d’una olla […]»
§6 «Hi ha, naturalment, un contraargument raonable […]»

Exercici 6

Mitjà

Quina és la funció del §4 de T04 (el taller de barri amb dades simulades) respecte de la tesi?

Exercici 7

Mitjà

Quina funció fa el contraargument del §6 de T04 dins del conjunt del text?

Exercici 8

Bàsic

Ordena les funcions dels set paràgrafs de T04, del primer al darrer.

Ordena els elements amb els botons de pujar i baixar.

  1. Introducció i anunci de la tesi
  2. Definició del concepte clau
  3. Exemples amb enumeració
  4. Dada simulada
  5. Analogia
  6. Contraargument
  7. Conclusió

Exercici 9

Mitjà

Ordena aquestes frases perquè formin un paràgraf coherent: tesi, dues raons i conclusió.

Ordena els elements amb els botons de pujar i baixar.

  1. El mercat de segona mà ha crescut en molts barris.
  2. Un primer motiu és econòmic: un objecte usat costa menys.
  3. Un segon motiu és pràctic: s’hi troben coses que ja no es fabriquen.
  4. Per tant, comprar de segona mà és una opció que convé tenir en compte.

Exercici 10

Mitjà

Ordena aquestes frases d’un paràgraf: plantejament, un primer argument, un segon argument, una objecció i la conclusió.

Ordena els elements amb els botons de pujar i baixar.

  1. Molts ajuntaments han començat a instal·lar fonts d’aigua als parcs.
  2. Per començar, la mesura redueix el consum d’ampolles de plàstic.
  3. A més, ajuda les persones que fan esport i no porten res a sobre.
  4. Ara bé, perquè funcioni, cal que les fonts es mantinguin netes.
  5. En conclusió, instal·lar-les només té sentit si també es compromet el manteniment.

Exercici 11

Avançat

Explica la funció de l’analogia del §5 de T04 dins de la tesi de l’article. No n’hi ha prou amb dir-ne el nom.

0 paraules (mínim orientatiu: 30)

Exercici 12

Avançat

En T04 trobem una enumeració. Aporta-la i explica quina funció fa al text.

0 paraules (mínim orientatiu: 30)

Autoavaluació

Respon totes les preguntes i prem Corregeix: obtindràs una nota orientativa i els apartats que convé repassar. No bloqueja cap contingut.

Llegeix aquest text original d’entrenament (fictici, sense dades reals) i respon les preguntes.

Una plaça per a tothom?

1. Cada estiu, les terrasses guanyen terreny a les places. Hi ha qui hi veu vida de barri i qui hi veu una plaça que ja no és de ningú.

2. Els veïns que hi estan a favor assenyalen un benefici clar: els bars omplen els carrers de converses, de llum i de feina. Els que s’hi oposen recorden que una plaça és com la sala d’estar del barri: si algú hi posa taules, tothom ha de demanar permís per seure.

3. De qui és, doncs, una plaça? Potser la resposta no sigui ni dels uns ni dels altres, sinó d’un acord: més taules a les hores de calor i menys taules els caps de setmana.

4. Bancs lliures, ombra i espai per jugar: una plaça que ofereix tot això, i que a més deixa lloc a algunes terrasses, té futur.

Pregunta 1

1 punt

Quina és la funció del títol «Una plaça per a tothom?»

Pregunta 2

1 punt

Quina funció fa la pregunta «De qui és, doncs, una plaça?» al §3?

Pregunta 3

1 punt

Al §2, «una plaça és com la sala d’estar del barri» és una analogia. Quina és la seva funció?

Pregunta 4

1 punt

Ordena les funcions dels quatre paràgrafs del text.

Ordena els elements amb els botons de pujar i baixar.

  1. Presentació del tema
  2. Arguments a favor i en contra
  3. Pregunta i proposta d’acord
  4. Tancament amb una valoració

Pregunta 5

1 punt

L’afirmació «els bars omplen els carrers de converses, de llum i de feina» (§2) és una dada comprovable.

Pregunta 6

1 punt

Quina funció fa l’enumeració «Bancs lliures, ombra i espai per jugar» (§4)?

Pregunta 7

2 punts

Identifica un recurs del §2 diferent de l’analogia i explica’n la funció.

0 paraules (mínim orientatiu: 20)

Pregunta 8

2 punts

Escriu la tesi del text i indica un argument que la sostingui.

0 paraules (mínim orientatiu: 20)

Resum

Conceptes essencials

  • Cada paràgraf té una funció: introduir, definir, exemplificar, contrastar o concloure.
  • El títol anuncia el tema o la posició, l’entrada situa i el paràgraf final tanca.
  • Un exemple il·lustra, però no demostra; una dada es pot comprovar.
  • Una enumeració concreta una idea general; una analogia fa entendre per semblança.
  • Dada, interpretació i valoració no són el mateix.
  • Respon sempre en dues parts: recurs + efecte sobre la tesi.
  • Mini-exemple. «És com canviar de cotxe per una roda» és una analogia: fa evident l’excés de llençar un objecte per una avaria petita.
  • Ja sé…? Fer un mapa de paràgrafs.
  • Ja sé…? Explicar la funció d’una enumeració.
  • Ja sé…? Distingir una dada d’una valoració.

Errors freqüents

  • Anomenar una enumeració sense explicar el propòsit.
  • Prendre un exemple com una prova concloent.
  • Creure que l’entrada sempre conté la tesi.