3.3 Morfologia nominal i determinants

Teoria

Els errors de concordança i de determinants són dels més rendibles a la Secció 3: al model de 2025 es va corregir «cal / calen» pel subjecte singular («un esforç») i «els els» per duplicació de pronom; al de 2026, «imposen als temes» (complement directe amb preposició). Aquest sentit gramatical es treballa amb una pregunta: quin és el nucli del sintagma? El text T17 (unitat 3.1) et serveix de context.

Substantiu: gènere, nombre, formes irregulars i excepcions

Plural. La regla general és afegir -s (taula → taules; -a → -es: cadira → cadires). Canvis ortogràfics: amiga → amigues, boca → boques, plaça → places.

Gènere. Alguns substantius són invariables en gènere (el/la cantant, el/la pianista); d’altres tenen formes diferents (home/dona, pare/mare, gall/gallina). Són masculins el mapa, el problema, el tema, el sistema; femenins, la mà, la sal, la pell, la gent, la tardor, la imatge.

Adjectiu qualificatiu: flexió i concordança

L’adjectiu concorda en gènere i nombre amb el nom: una persona simpàtica, uns llibres nous. Alguns tenen una sola forma per a tots dos gèneres (important, feliç). Formes irregulars: bo → bona, blanc → blanques. Si l’adjectiu modifica dos noms de gènere diferent, va en masculí plural: una taula i un llibre vells.

Comprovació: pregunta’t «a què es refereix l’adjectiu?» abans de decidir-ne la forma.

Article determinat i indeterminat; absència d’article quan pertoca

Determinats: el, la, l’, els, les. Indeterminats: un, una, uns, unes. Es dona absència d’article en alguns casos: Té fam, Vaig veure gent. Davant del nom d’una personalitat coneguda en un registre formal no es posa l’article personal: «Josep Pla va escriure El quadern gris» (no «en Josep Pla»).

Demostratius, possessius, numerals i quantificadors

Demostratius: aquest, aquesta, aquests, aquestes; aquell…. Possessius: el meu, la meva, els meus, les meves; el seu, la seva…. Quantificadors: molt / molta / molts / moltes concorden quan acompanyen un nom (molta fam, moltes idees); molt és invariable davant d’un adjectiu o adverbi (molt bones, molt bé). Tot / tota / tots / totes concorden amb el nom (totes les activitats).

Error freqüent: molt fam per molta fam, o molts bones per molt bones.

Indefinits: algun, cap, gens, res, ningú, cadascú, tothom

Algun s’usa en frases afirmatives o interrogatives; cap, en negatives: No hi ha cap problema, Hi ha algun problema? Gens i res demanen negació quan van darrere del verb: No tinc gens de temps, No vaig llegir res d’interessant. Ningú admet les dues ordres: No ve ningú o Ningú no ve. Tothom és singular: Tothom és aquí.

Comparatius i superlatius

Més… que, menys… que, tan… com: més alt que, tan alt com. Irregulars: bo → millor, dolent → pitjor; gran → major i petit → menor (en un sentit abstracte). Més de davant d’una quantitat (més de deu persones) i més que per comparar (més alt que tu). Superlatiu relatiu: el més gran; absolut: molt gran, grandíssim.

Concordança dins del sintagma nominal

El nucli és el substantiu que governa el sintagma. Si dius «un conjunt de problemes importants», l’adjectiu es refereix als problemes; si dius «un conjunt important de problemes», es refereix al conjunt. Concordar amb el nom més proper en lloc del nucli és un error freqüent. El mateix passa amb el verb: «La gent és/està cansada» (singular, no «estan cansats»).

Confusions de gènere, nombre i tractaments de persones

Confusions freqüents: el color / la calor, el costum, el virus, l’ordre (masculins) i la sang, la pols (femenins). Els títols i tractaments van en minúscula quan precedeixen el nom: el senyor Serra, la doctora Puig.