CCIRC · Tema 2. Expressió escrita

2.6 Adequació, coherència i cohesió

Revisa una redacció amb els tres criteris de la Secció 2, distingeix un error de cohesió d'un d'ortografia i justifica cada decisió de revisió.

Què aprendràs?

  • Convertir els criteris d’adequació, coherència i cohesió en accions que es poden comprovar en un text.
  • Triar el registre adequat a la situació i corregir-ne els desajustos.
  • Millorar la cohesió amb connectors, referents, el·lipsis i repeticions controlades.
  • Revisar un text abans de lliurar-lo amb passades separades i justificar els canvis.

Coneixements previs

  • Haver treballat els gèneres de les unitats 2.2 a 2.5.

Teoria

La Secció 2 es puntua amb tres criteris que fan servir els correctors: adequació, coherència i cohesió. Aquesta unitat els transforma en accions que pots comprovar. Hi apareixen T15, un text mal cohesionat amb la seva versió revisada, i T16, un article argumentatiu amb autovaloració. Totes dues són al final dels exemples.

Barra de 50 punts: valoració global 5, adequació 15 amb objectiu, gènere i registre, coherència 15 amb estructura, argumentació i coneixement i valor afegit, cohesió 15 amb sintaxi, puntuació i connexió d'idees
Distribució dels 50 punts de la Secció 2 del model 2026.

Adequació al propòsit, al gènere i al públic

Un text és adequat si compleix l’objectiu de la consigna, té les característiques del gènere (una carta no és un article) i s’adreça al públic correcte. Comprovació: rellegeix la consigna i marca cada requisit al text.

Registres formal, estàndard i col·loquial; tria justificada

El registre formal és per a institucions; l’estàndard, per a un públic general (és el més freqüent a la Secció 2); el col·loquial, per a converses. Tria’n un i mantén-lo: «Em va semblar una passada» barreja registres en un article estàndard. Una frase com «El projecte, que ha costat molta feina, resulta valuós» és estàndard; «El projecte és una passada» és col·loquial; «Cal reconèixer-ne el valor» és formal. Pregunta’t qui ho llegirà i què espera trobar.

Coherència: ordre lògic, rellevància i absència de contradiccions

Un text és coherent si les idees van en un ordre lògic, totes són rellevants i no es contradiuen. Si un text defensa que cal prohibir el cotxe al centre i, dos paràgrafs després, afirma que no s’ha de restringir cap vehicle, es contradiu. Una idea és irrellevant si no ajuda la tesi (una anècdota sobre el color del cotxe, per exemple).

Error freqüent: afirmar al segon paràgraf una cosa i la contrària al quart sense explicar el canvi.

Unitat del paràgraf i progressió temàtica

Cada paràgraf desenvolupa una idea. La progressió temàtica és el fil entre paràgrafs: l’últim fragment d’un prepara el primer del següent. Si un paràgraf té dues idees, parteix-lo; si una idea ocupa dues frases soltes, uneix-les. Un bon recurs és acabar un paràgraf amb la idea que obre el següent: «…i això afecta la convivència.» / «La convivència, en efecte, canvia quan…».

Cohesió: connectors, referències, el·lipsis i repeticions controlades

La cohesió són els recursos que lliguen les frases:

RecursFuncióExemple
ConnectorsMarquen la relacióper això, tanmateix, a més, en conclusió
ReferentsEviten repetir«el canal… aquest canal… el programa»
El·lipsiOmet allò sabut«Unes persones hi van soles; unes altres, en equip»
Repetició controladaDona emfasi«Hi ha qui diu… Hi ha qui diu…»

Error freqüent: afegir connectors per sistema («Així doncs», «Per tant») sense que la relació sigui causal.

Diversitat sintàctica i precisió lèxica

Alterna frases curtes i llargues, i fes servir subordinades quan calgui. Tria el mot precís: «reparar» és més exacte que «fer anar». Evita repetir sempre «cosa», «fer» o «tenir»: «una cosa important» pot ser «un aspecte clau»; «fer una crítica» pot ser «escriure una crítica». Combina oracions simples amb coordinades («Va plorar i va riure») i subordinades («Va riure perquè s’havia equivocat»).

Puntuació com a eina d’organització del discurs

La coma separa incisos i enumeracions; el punt i coma separa blocs llargs; els dos punts introdueixen una explicació. No es posa coma entre subjecte i verb. Una mala puntuació pot canviar el sentit.

Aportació personal, cultura general i exemples pertinents

La coherència també valora el coneixement i el valor afegit: exemples propis, referències culturals i dades responsables. Un exemple pertinent il·lustra la tesi; un d’impertinent la desvia.

Revisió d’adequació, coherència, cohesió i correcció abans de lliurar

Revisa en passades separades: 1) consigna i adequació; 2) coherència (ordre, idees, contradiccions); 3) cohesió (connectors, referents, repeticions); 4) normativa (ortografia, puntuació, morfologia). Un error de cohesió (un connector mal triat) no és el mateix que un d’ortografia (una tilde): el primer afecta el discurs i el segon la normativa. A tota la prova es descompta 1 punt per cada errada normativa (model 2026).

Com es puntua a l'examen (model 2026)

La Secció 2 val 50 punts: valoració global (5), adequació (15: objectiu, gènere, registre), coherència (15: estructura, argumentació, coneixement i valor afegit) i cohesió (15: sintaxi, puntuació, connexió d’idees). Cada criteri puntua 5, 2,5 o 0. A la Secció 3, un text amb errades demana detectar-ne deu, corregir-los i justificar-los (0,5, 0,75 i 0,75 punts per errada). Comprova els criteris de la convocatòria vigent.

Exemples resolts

Exemple 1 · Dos paràgrafs: quin és millor i per què (T15)

Versió inicial (T15, §3): «Els usuaris coneixen altres professionals, i això els permet fer contactes. Aquest model té avantatges. El lloguer és més baix perquè les despeses es comparteixen.»

Versió revisada: «Aquest model té avantatges. D’una banda, el lloguer és més baix, perquè les despeses es comparteixen. D’altra banda, els usuaris coneixen altres professionals i això els permet fer contactes.»

  1. Ordre: la idea general va primer i els dos avantatges venen després.
  2. Connectors: «d’una banda… d’altra banda» fan evident l’estructura.
  3. Referent: «això» ara apunta a «coneixen altres professionals» i no és ambigu.
  4. Comprovació: la versió revisada diu exactament el mateix amb un ordre lògic.

Error freqüent

Error habitual: afegir només connectors a la versió inicial sense canviar l’ordre. La cohesió no pot arreglar un problema de coherència.

Exemple 2 · Aplicar la rúbrica a una redacció (T16)

Marca T16 amb els tres criteris (vegeu l’autovaloració al final).

  1. Adequació: és un article argumentatiu amb títol i registre formal proper.
  2. Coherència: té tesi, dos arguments, un exemple, una objecció amb resposta i conclusió.
  3. Cohesió: connectors com «en canvi», «és cert» i «en definitiva», i referents com «aquesta oferta».
  4. Pla de millora: afegir un matís a la conclusió.

Error freqüent

Error habitual: posar a l’autovaloració només «està bé». Cal citar exemples del text per a cada criteri.

Exemple 3 · Error de cohesió o d'ortografia?

Classifica els errors d’aquesta frase: «Plovia molt; tanmateix, vam entrar a casa perque estàvem xops.»

  1. «Tanmateix» expressa contrast, però la relació és causal: error de cohesió (connector inadequat). Cal «per això».
  2. «perque» no porta accent: error d’ortografia («perquè»).
  3. Frase corregida: «Plovia molt; per això, vam entrar a casa, perquè estàvem xops.»
  4. Comprovació: el primer error canvia el significat del discurs; el segon és només ortogràfic.

Error freqüent

Error habitual: considerar «perque» un problema de cohesió. És d’ortografia.

Text T15 · Un mateix text, dues versions

Text original creat per a aquest curs. Tots dos tenen la mateixa informació.

Versió inicial (mal cohesionada)

1. Un espai de treball compartit és una nau o un local gran. Un espai de treball compartit té diverses persones que lloguen una taula per treballar. La quota és mensual. Hi ha taules, cadires, una impressora, una petita cuina i una sala de reunions. La sala de reunions és petita.

2. Unes persones van soles i busquen companyia. Unes altres treballen en equip i necessiten un lloc on reunir-se. Algunes persones hi van només uns quants dies a la setmana. Hi ha qui hi treballa per un període curt. Posa en marxa un projecte. Hi ha qui hi continua durant anys. Perfils diferents hi treballen.

3. Els usuaris coneixen altres professionals, i això els permet fer contactes. Aquest model té avantatges. El lloguer és més baix perquè les despeses es comparteixen. Un tercer avantatge és la flexibilitat: es pot contractar només el temps necessari.

4. Per això, es reserva per hores la sala de reunions, que és petita. En conclusió, és una opció útil si s’accepta una mica de bullícia i s’organitza bé l’ús dels espais. El soroll dificulta que algunes persones es concentrin. També té inconvenients. Qui busca silenci absolut pot preferir treballar a casa.

Versió revisada

1. Un espai de treball compartit és una nau o un local gran on diverses persones lloguen una taula per treballar, amb una quota mensual. Hi ha taules, cadires, una impressora, una petita cuina i una sala de reunions, que és petita.

2. Qui hi treballa té perfils diferents: unes persones hi van soles i busquen companyia; unes altres hi treballen en equip i necessiten un lloc on reunir-se. Algunes hi van només uns quants dies a la setmana; hi ha qui hi treballa per un període curt, mentre posa en marxa un projecte, i qui hi continua durant anys.

3. Aquest model té avantatges. D’una banda, el lloguer és més baix, perquè les despeses es comparteixen. D’altra banda, els usuaris coneixen altres professionals i això els permet fer contactes. Un tercer avantatge és la flexibilitat: es pot contractar només el temps necessari.

4. Tanmateix, també té inconvenients. El soroll dificulta que algunes persones es concentrin; per això, la sala de reunions, que és petita, es reserva per hores. En conclusió, és una opció útil si s’accepta una mica de bullícia i s’organitza bé l’ús dels espais. Qui busca silenci absolut pot preferir treballar a casa.

Model T16 · Article argumentatiu amb autovaloració

Text original creat per a aquest curs. No conté xifres.

Cultura a prop de casa: una qüestió d’accés, no de ganes

1. Sovint es diu que la cultura és cosa de les grans ciutats, perquè hi ha els teatres, els museus i els concerts. Defensaré que una oferta cultural petita i propera, als barris i als pobles, no és un premi de consolació, sinó una condició perquè molta gent hi pugui participar.

2. El primer motiu és l’accés. Qui ha de fer un viatge llarg per anar a un concert hi renuncia amb facilitat, sobretot si cal combinar horaris o acompanyar infants o persones grans. Una obra de teatre al local del poble, en canvi, permet anar-hi a peu i tornar a casa.

3. Imaginem un poble on la biblioteca organitza, un cop al mes, una vetllada de lectura. A la primera sessió hi van uns quants veïns; a la tercera, ja hi ha qui porta una cadira de casa. Hi apareixen persones que mai no haurien anat a un acte cultural a la ciutat.

4. El segon motiu és la comunitat. El que passa a prop crea vincles: una lectura compartida, un concert al pati d’una escola o una exposició al local del barri donen als veïns un tema de conversa i una raó per trobar-se.

5. Hi ha, és clar, una objecció: l’oferta petita no pot tenir la qualitat ni la varietat dels grans equipaments. És cert, i no es tracta de substituir-los. Però aquesta oferta i els grans teatres no competeixen: es complementen, perquè la primera fa créixer el públic que després assistirà als segons.

6. En definitiva, apropar la cultura a la gent no és una concessió, sinó una manera de fer que hi arribi més gent. Un barri o un poble que té una vetllada, un concert o una exposició a prop de casa té un motiu per sentir-se’n part.

Autovaloració amb rúbrica de tres criteris (cada criteri, 5 · 2,5 · 0)

CriteriQuè s’avaluaExemple de T16
AdequacióObjectiu, gènere i registreArticle argumentatiu amb títol i registre formal proper
CoherènciaEstructura i argumentacióTesi (§1), dos arguments (§2 i §4), exemple (§3), objecció i resposta (§5)
CohesióConnectors, referents i puntuació«en canvi», «és cert», «aquesta oferta», «en definitiva»

Practica

Respon cada exercici i prem Comprova: veuràs si és correcte i l'explicació. Marca amb «Marca per repassar» el que vulguis tornar a veure.

Exercici 1

Bàsic

Ordena aquestes frases perquè formin un paràgraf coherent.

Ordena els elements amb els botons de pujar i baixar.

  1. Moltes biblioteques han ampliat els horaris.
  2. Aquest canvi té dos efectes clars.
  3. El primer és que més estudiants poden estudiar a la tarda.
  4. El segon és que les famílies poden venir amb més calma.
  5. En conclusió, els horaris amplis fan la biblioteca més útil.

Exercici 2

Mitjà

A la versió inicial de T15 (és a Exemples resolts), quin és el defecte de coherència (no de cohesió) més important?

Exercici 3

Mitjà

Ordena aquestes frases d’un paràgraf fixant-te en els connectors.

Ordena els elements amb els botons de pujar i baixar.

  1. L’ús del transport públic ha crescut en alguns barris.
  2. Tanmateix, encara hi ha trajectes que només es poden fer bé en cotxe.
  3. Per això, convé millorar les freqüències en aquestes zones.
  4. Un primer pas seria afegir més horaris al vespre.
  5. Així, més persones podrien deixar el cotxe a casa.

Exercici 4

Bàsic

Quin connector completa millor la frase? «Cal ajustar els horaris; ______, la biblioteca perdria usuaris.»

Exercici 5

Mitjà

Quin connector completa millor la frase? «El projecte és car; ______, genera ocupació.»

Exercici 6

Mitjà

Quin nexe completa millor la frase? «______ no hi hagi dades definitives, convé actuar.»

Exercici 7

Bàsic

Quina versió elimina millor les repeticions de «El consistori ha aprovat un pla. El pla preveu més carrils bici. Els carrils bici connectaran els barris. Els barris queden així més units»?

Exercici 8

Mitjà

Quina versió elimina l’ambigüitat de «La Marta va dir a la Clara que ella havia guanyat»?

Exercici 9

Bàsic

Quina versió s’adequa millor al registre d’un article d’opinió?

Exercici 10

Mitjà

Relaciona cada fragment amb el tipus de problema que presenta.

«L’alumne va dir al mestre que ell havia perdut el llibre.»
«La biblioteca obre de dilluns a dissabte. Tanmateix, tothom hi pot entrar cada dia.»
«Ens veiem aviat, tio, i gràcies per tot.» en una carta a una institució
«Vam fer una excursió a la muntanya, perque feia bon dia.»

Exercici 11

Avançat

Revisió completa. Rellegeix la versió inicial mal cohesionada de T15 (és a Exemples resolts). Reescriu-la en un únic text de quatre paràgrafs coherent i ben cohesionat, amb la mateixa informació. No copiïs la versió revisada.

0 paraules (mínim orientatiu: 150)

Exercici 12

Avançat

Aplica la rúbrica d’adequació, coherència i cohesió a T16 (a Exemples resolts). Per a cada criteri, assigna 5, 2,5 o 0 punts i justifica la nota amb un fragment del text.

0 paraules (mínim orientatiu: 40)

Autoavaluació

Respon totes les preguntes i prem Corregeix: obtindràs una nota orientativa i els apartats que convé repassar. No bloqueja cap contingut.

Llegeix aquest text original d’entrenament. Conté errors de cohesió i d’ortografia que has de saber distingir.

1. Els horts urbans són útils. Els horts urbans permeten que els veïns es coneguin. 2. Per això, hi ha veïns que no hi participen perque ho troben pesat. 3. Ells creuen que cal massa feina. Tanmateix, la feina és poca si es reparteixen les tasques.

Pregunta 1

1 punt

A l’inici del §2, el connector «Per això» és…

Pregunta 2

1 punt

Quina d’aquestes correccions és de cohesió i no de normativa?

Pregunta 3

1 punt

Quina és la millor manera d’evitar la repetició «Els horts urbans són útils. Els horts urbans permeten…»?

Pregunta 4

1 punt

A què es refereix «Ells» al §3?

Pregunta 5

1 punt

«Tanmateix» al §3 expressa…

Pregunta 6

1 punt

Un alumne afegeix «a més», «així doncs» i «per tant» a gairebé totes les frases. Quin és el risc principal?

Pregunta 7

2 punts

Reescriu el §1 i el §2 del text per millorar-ne la cohesió i la normativa. Justifica dos dels canvis que facis.

0 paraules (mínim orientatiu: 40)

Pregunta 8

2 punts

Explica amb un exemple propi la diferència entre un error de cohesió i un error d’ortografia.

0 paraules (mínim orientatiu: 30)

Resum

Conceptes essencials

  • L’adequació mira objectiu, gènere i registre; la coherència, estructura, argumentació i valor afegit; la cohesió, sintaxi, puntuació i connexió.
  • Cada paràgraf té una idea i s’enllaça amb l’anterior.
  • Els connectors han d’expressar la relació real: causa, contrast, conseqüència o ordre.
  • Substitueix les repeticions per pronoms o sinònims, però sense ambigüitat.
  • El registre ha de ser el mateix durant tot el text.
  • Revisa en passades separades: consigna, coherència, cohesió i normativa.
  • Mini-exemple. «Plovia; per això vam entrar» té un connector que expressa la causa real.
  • Ja sé…? Distingir un error de cohesió d’un d’ortografia.
  • Ja sé…? Triar un connector pel seu sentit.
  • Ja sé…? Fer una revisió en tres passades.

Errors freqüents

  • Afegir connectors de manera mecànica.
  • Confondre la correcció formal amb una argumentació de qualitat.
  • Fer servir un pronom amb un referent ambigu.