CCIRC · Tema 4. Raonament crític i entrenament
4.2 Entrenament específic CCIRC
Transfereix les destreses a una prova completa de tres seccions, amb gestió del temps, rúbrica i diagnòstic d'errors personals.
Què aprendràs?
- Planificar l’ordre i el temps de les tres seccions d’una prova completa.
- Resoldre preguntes de resposta múltiple i obertes sobre un text argumentatiu.
- Redactar un text de 250 a 300 paraules i revisar-ne les faltes.
- Detectar, corregir i justificar deu errades dins d’un text.
- Registrar els errors propis i convertir-los en un pla de reestudi.
Coneixements previs
- Haver treballat els temes 1, 2 i 3 i la unitat 4.1.
Teoria
Aquesta unitat reuneix en una sola prova tot el que has treballat fins ara. El Simulacre A, a Practica, combina una lectura (T22), una redacció i una secció de normativa amb deu errades (T23), com l’estructura dels exàmens de 2025 i 2026. No prediu temes ni textos: serveix perquè transfereixis les destreses amb temps limitat i en vegis el resultat amb criteris. Les escales de puntuació d’aquí són pròpies del curs i orientatives; el temps, la ponderació i les penalitzacions reals són els de la convocatòria vigent.
Simulacres complets amb límit de temps i rúbrica
Fes-los en condicions d’examen: una sola sessió, rellotge visible, sense diccionari ni mòbil. El rellotge no serveix per estressar-te, sinó per saber quant tardes en cada part. Acaba sempre amb la correcció amb rúbrica: una nota sola no diu on has perdut els punts.
Estratègia d’ordre i gestió del temps
Llegeix totes les consignes abans de començar i decideix l’ordre. Una pauta raonable és començar per la secció on pots assegurar punts amb menys risc (per a molts alumnes, la de les deu errades), deixar la redacció per quan encara tinguis energia i reservar els últims minuts a revisar. Una distribució orientativa és un 30 % per a la lectura, un 40 % per a la redacció i un 30 % per a les errades; ajusta-la amb el teu propi registre de temps.
Comprensió lectora: resposta múltiple i oberta
En el test, comprova cada opció amb una frase del text. Desconfia de les opcions absolutes («sempre», «mai»), de les que només repeteixen el text sense respondre i de les que serien certes en general però no en aquest text. A les obertes, segons el model de 2026, la resposta correcta i ben formulada val 5 punts, la que és correcta però hi manca o hi sobra informació o copia el text val 2,5, i la incorrecta val 0. Respon amb paraules pròpies i exactament el que demana l’enunciat: si en demana dues, dues.
Redaccions de 250 a 300 paraules
Dedica cinc minuts a planificar: tesi, dos arguments, una objecció amb resposta i una conclusió. Comprova el gènere i el registre de l’encàrrec, i compta les paraules sense passar-te’n.
Correcció raonada de deu errades
Segons el model de 2026, detectar una errada puntua 0,5; corregir-la, 0,75, i justificar-la, 0,5 si l’explicació és entenedora o 0,75 si fa servir conceptes gramaticals pertinents. Llegeix el text frase per frase i fes-hi una passada per cada criteri (ortografia, morfologia, sintaxi, lèxic, puntuació) i una més per a la coherència: dates, xifres i afirmacions que es contradiuen.
Faltes que penalitzen al llarg de tot l’examen
A tota la prova es descompta 1 punt per cada errada normativa. Per això convé fer una passada només de faltes sobre les respostes obertes i la redacció: accents i dièresis, apòstrofs, pronoms febles, concordances, preposicions i la coma entre subjecte i verb.
Diagnòstic d’errors personals i exercicis de recuperació
Porta un registre d’errors amb quatre columnes: secció, tipus d’error, causa (coneixement, descuit o temps) i unitat de repàs. Ordena’l per freqüència i tria dos patrons per al proper simulacre. Un error de coneixement demana repàs de la regla; un de descuit, un procediment (rellegir amb un criteri).
Revisió de respostes model i comparació amb criteris
Compara la teva resposta amb el model punt per punt, no paraula per paraula. No memoritzis models: els textos no es repeteixen. El que es repeteix són els criteris.
Escala del simulacre d'aquest curs (no oficial)
Lectura: 20 punts (5 test d’1 punt i 3 obertes de 5). Redacció: 20 punts (4 criteris de 5). Errades: 20 punts (deu errades de 2). Total: 60, menys 1 punt per cada errada normativa a les respostes obertes i a la redacció. Per passar-ho a nota sobre 10, divideix entre 6. La convocatòria vigent fixa la ponderació real.
Exemples resolts
Exemple 1 · Diagnòstic d'un simulacre: el cas de la Marta (alumna fictícia)
La Marta ha fet el Simulacre A. Aquest exemple no revela les solucions del simulacre: mostra com passar de la nota al pla de reestudi.
1. Puntuació per seccions (escala del curs):
| Secció | Resultat | Màxim |
|---|---|---|
| Lectura (4 de 5 test; obertes 5 + 2,5 + 0) | 11,5 | 20 |
| Redacció (adequació 4, estructura 3, cohesió 3, correcció 4) | 14 | 20 |
| Errades (8 detectades, 7 corregides, 3 justificacions conceptuals i 3 d’entenedores) | 13 | 20 |
| Descompte: 4 errades normatives (2 a la redacció i 2 a les obertes) | −4 | |
| Total | 34,5 | 60 |
El càlcul de les errades és 8 × 0,5 + 7 × 0,75 + 3 × 0,75 + 3 × 0,5 = 4 + 5,25 + 2,25 + 1,5 = 13. La nota sobre 10 és 34,5 : 6 ≈ 5,75.
2. Registre d’errors:
| Secció | Error | Causa | Unitat de repàs |
|---|---|---|---|
| Lectura | Inferència fallada en una pregunta de test | Coneixement | 1.2 Interpretació i inferències |
| Lectura | Resposta oberta amb la frase del text copiada | Procediment | 1.4 Preguntes de comprensió |
| Redacció | Connectors repetits i paràgraf sense tancament | Coneixement | 2.6 Adequació, coherència i cohesió |
| Errades | Cap errada de coherència detectada | Procediment | 4.1 Pensament crític |
| Errades | Pronoms febles i preposicions mal justificats | Coneixement | 3.5 Sintaxi i pronoms |
| Totes | Quatre faltes normatives en textos propis | Descuit | 3.7 Puntuació i revisió |
3. Pla per al proper simulacre:
- Resoldre dues activitats d’inferència i reformular les respostes obertes sense copiar.
- Afegir una passada de coherència a la secció d’errades (dates, xifres, contradiccions).
- Reservar els darrers deu minuts a una passada de faltes.
- Objectiu: pujar les errades justificades de 6 a 8 i baixar les faltes normatives de 4 a 2.
Error freqüent
Error habitual: quedar-se amb la nota (5,75) i fer un altre simulacre sense canviar res. Sense diagnòstic, el resultat tendeix a repetir-se.
Exemple 2 · Dues respostes obertes: una d'insuficient i una de completa
Pregunta sobre T22: «Explica l’objecció del cost que menciona l’article (paràgraf 4) i com hi respon l’autor.»
Resposta A (2,5 punts): «Hi ha qui diu que la participació alenteix els projectes i els encareix. L’autor pensa que, tot i això, és important escoltar la gent.»
Resposta B (5 punts): «L’objecció és que la participació fa els projectes més lents i, per tant, més cars. L’autor admet que el procés requereix temps, però sosté que no s’ha de confondre la durada amb el cost total: un projecte ràpid que ningú no fa servir acaba sent més car que un procés llarg que acaba en un equipament que sí que s’utilitza.»
- Què demana? Dues coses: l’objecció i la resposta de l’autor.
- Resposta A: formula bé l’objecció, però la resposta de l’autor és vaga («és important escoltar la gent») i no recull l’argument. Hi manca informació essencial: 2,5.
- Resposta B: inclou l’objecció, el reconeixement de l’autor i el contraargument (durada ≠ cost total), amb paraules pròpies i sense copiar-ne frases literals: 5.
- Comprovació: qui corregeix ha de poder trobar les dues parts en la resposta, sense haver de suposar res.
Error freqüent
Error habitual: respondre només a la meitat de la pregunta. Si l’enunciat demana dues coses, marca-les i comprova que apareixen les dues.
Text T22 · Edificis que tornen a ser de tothom
Text original creat per a aquest curs. El municipi i les xifres són inventats. S’utilitza al Simulacre A (Practica).
Edificis que tornen a ser de tothom
1. A les ciutats i als pobles hi ha edificis públics tancats: una antiga escola, un mercat sense parades, una estació de ferrocarril que fa anys que ningú no utilitza. Es veuen des del carrer, amb les persianes baixades i l’herba creixent entre les juntes de la façana, i la gent s’hi acostuma com qui s’acostuma a un rètol esvaït. Aquest article defensa que un edifici públic en desús no és només un problema de conservació, sinó una oportunitat democràtica: el moment d’aprendre a decidir entre tots què volem fer amb allò que és de tots.
2. El primer argument és econòmic i ambiental. Enderrocar un edifici i aixecar-ne un de nou costa més diners i genera més residus que adaptar el que ja existeix. Segons una estimació simulada que fem servir només com a exemple —cap xifra d’aquest text no és real—, rehabilitar una escola antiga d’uns mil metres quadrats pot costar una tercera part menys que construir-ne una de nova, i evita bona part de les tones d’enderroc que acaben a l’abocador. A més, un edifici que es manté dempeus conserva la memòria d’un barri: la gent hi va aprendre a llegir, hi va comprar el pa o hi va esperar un tren, i aquesta memòria compartida és difícil de reproduir amb formigó nou.
3. El segon argument és democràtic. Quan l’Ajuntament decideix sol l’ús d’un edifici i després ho anuncia, els veïns reben una decisió; quan els convida a participar-hi abans, reben una responsabilitat. La diferència no és menor. Algú que ha ajudat a decidir que la vella escola sigui un centre per a gent gran, un taller per a joves o una biblioteca de barri té més motius per cuidar-la i per fer-la servir. En canvi, un equipament imposat pot quedar buit el dia que s’inaugura, per molt bon projecte tècnic que tingui.
4. Hi ha qui objecta que la participació alenteix els projectes i els encareix. Té una part de raó: reunir els veïns, escoltar-los i recollir-ne les propostes requereix temps, i aquest temps no sempre és barat. Tanmateix, l’objecció confon la durada del procés amb el cost total. Un projecte ràpid que ningú no fa servir, o que la mateixa ciutadania vol tombar, acaba sent més car que un procés llarg que desemboca en un equipament ple de vida. Una altra objecció és més seriosa: les persones que van a les reunions no representen tothom, perquè hi acudeixen sobretot jubilats i veïns amb temps lliure. És cert, i per això la participació no es pot reduir a una assemblea: calen consultes en línia i presencials, enquestes en horaris diferents i espais pensats per als infants i els joves.
5. Un exemple imaginari ajuda a veure com podria funcionar. Suposem que, a Vilaclara (municipi fictici), es tanca l’antiga escola de Sant Roc. L’Ajuntament organitza tres mesos de trobades en dies i hores diferents, i demana l’opinió a les famílies, a les entitats del barri i als comerços. Surten dues propostes: un espai de treball compartit i una sala d’estudi oberta fins a mitjanit. En lloc d’escollir-ne una, el consistori reparteix l’edifici per plantes i hi permet usos temporals, que es revisen cada any segons l’ús real. Així, l’equipament s’adapta a la gent, i no al revés. Cap decisió no és definitiva, però totes són transparents.
6. En conclusió, reutilitzar els edificis públics buits és una bona idea quan es fa amb la gent i no només per a la gent. No garanteix l’èxit, no elimina els conflictes i no evita que de vegades, per raons de seguretat, calgui enderrocar. Però converteix un problema visible en una pràctica de convivència. Si una societat aprèn a decidir què fa amb una escola buida, també aprèn a decidir moltes altres coses, i potser aquesta és la rehabilitació més duradora de totes.
Text T23 · Aprendre plegats: l’escola oberta a totes les edats (versió amb errades)
Text original creat per a aquest curs. Conté deu errades; cadascuna ocupa una línia de la taula o n’ocupa un tram. S’utilitza al Simulacre A (Practica).
Aprendre plegats: l’escola oberta a totes les edats
| Línia | Text |
|---|---|
| 1 | En algunes escoles, les aules han començat a rebre visites d’una |
| 2 | altra mena d’alumnes: les persones grans del barri. Un cop per |
| 3 | setmana, un grup de jubilats s’asseu amb els infants per llegir, |
| 4 | jugar i explicar-los com era la vida quan ells eren petits. |
| 5 | Els beneficis d’aquesta pràctica són evidents per a tots dos |
| 6 | col.lectius. Els infants descobreixen que la història no és només |
| 7 | cosa dels llibres, mentre que les persones grans, per la seva banda, |
| 8 | se senten escoltats i útils. Són dues maneres de mirar el món que, |
| 9 | en trobar-se, s’enriqueixen. Les persones que els envolta cada dia |
| 10 | hi tenen molt a dir. |
| 11 | Aquesta experiència no requereix grans recursos: n’hi ha prou amb |
| 12 | una sala, un horari fix, de tres cops per setmana, i la voluntat de |
| 13 | totes les parts. Els mestres, hi tenen un paper esencial, ja que ha |
| 14 | de coordinar les activitats i assegurar de que tothom hi participi |
| 15 | amb comoditad. |
| 16 | Si es manté al llarg del temps, aquest tipus d’intercanvi pot |
| 17 | canviar la manera com els infants miren la vellesa. I potser també |
| 18 | la manera com les persones grans miren l’escola, que deixa de ser un |
| 19 | lloc llunyà per convertir-se a un espai comú. |
Practica
Respon cada exercici i prem Comprova: veuràs si és correcte i l'explicació. Marca amb «Marca per repassar» el que vulguis tornar a veure.
Exercici 1
MitjàSimulacre A · Part 1 · Lectura. Llegeix el text T22 (és a Exemples resolts). Quina és la tesi de l’article?
Explicació
La tesi apareix al final del primer paràgraf: un edifici en desús no és només un problema de conservació, sinó una oportunitat democràtica.
Exercici 2
MitjàSegons el paràgraf 3, per què és probable que els veïns que han participat en la decisió cuidin més l’equipament?
Explicació
El paràgraf contrasta «rebre una decisió» i «rebre una responsabilitat»: qui ha participat té més motius per cuidar i fer servir l’edifici.
Exercici 3
AvançatDel paràgraf 4 es pot deduir que l’autor…
Explicació
L’autor admet que no representen tothom i en dedueix que cal combinar-les amb consultes en línia, enquestes en horaris diferents i espais per a infants i joves.
Exercici 4
MitjàQuina funció té l’exemple de l’escola de Sant Roc (paràgraf 5)?
Explicació
És un cas hipotètic («Suposem que…») que concreta la idea. Sosté l’argument, però no el demostra.
Exercici 5
MitjàAl paràgraf 4, quina funció té el connector «Tanmateix»?
Explicació
El text concedeix («Té una part de raó») i després contesta amb «Tanmateix»: concessió seguida de refutació.
Exercici 6
MitjàResumeix amb paraules pròpies, en 40 a 60 paraules, els dos arguments amb què l’autor defensa la tesi (T22).
0 paraules (mínim orientatiu: 35)
No corregim les redaccions automàticament. Compara el teu text amb el model i marca què has aconseguit.
Resposta model
L’autor defensa dos arguments. El primer és econòmic i ambiental: adaptar un edifici existent sol costar menys i genera menys residus que construir-ne un de nou, i a més conserva la memòria del barri. El segon és democràtic: si els veïns participen en la decisió, assumeixen una responsabilitat sobre l’equipament i és més probable que el cuidin i l’utilitzin.
Criteris de correcció
- Model 2026: 5 punts si és correcta i ben formulada; 2,5 si hi manca o sobra informació o es copia; 0 si és incorrecta.
Rúbrica d'autoavaluació (5 punts)
Aspectes que cal comprovar
Exercici 7
AvançatExplica l’objecció sobre la representativitat de les reunions (paràgraf 4) i què en deriva l’autor.
0 paraules (mínim orientatiu: 35)
No corregim les redaccions automàticament. Compara el teu text amb el model i marca què has aconseguit.
Resposta model
L’objecció és que les persones que van a les reunions no representen tothom, perquè hi acudeixen sobretot jubilats i veïns amb temps lliure. L’autor admet que és cert i en conclou que la participació no s’ha de limitar a una assemblea: proposa combinar-la amb consultes en línia i presencials, enquestes en horaris diferents i espais pensats per a infants i joves.
Criteris de correcció
- Model 2026: 5 punts si és correcta i ben formulada; 2,5 si hi manca o sobra informació o es copia; 0 si és incorrecta.
Rúbrica d'autoavaluació (5 punts)
Aspectes que cal comprovar
Exercici 8
AvançatDefineix amb paraules pròpies els dos models de decisió que contrasta T22 (decisió que s’anuncia i decisió amb participació) i posa’n un exemple de cadascun amb el mateix edifici.
0 paraules (mínim orientatiu: 45)
No corregim les redaccions automàticament. Compara el teu text amb el model i marca què has aconseguit.
Resposta model
Una decisió que s’anuncia és la que pren l’Ajuntament pel seu compte i comunica després als veïns, que només la reben. Per exemple, decidir sense consultar ningú que l’antiga escola sigui una oficina municipal. Una decisió amb participació és la que es construeix escoltant els veïns abans, de manera que hi assumeixen una responsabilitat. Per exemple, organitzar trobades i consultes perquè les famílies triïn si l’escola serà una sala d’estudi o un taller.
Criteris de correcció
- Model 2026: 5 punts si és correcta i ben formulada; 2,5 si hi manca o sobra informació o es copia; 0 si és incorrecta.
Rúbrica d'autoavaluació (5 punts)
Aspectes que cal comprovar
Exercici 9
AvançatSimulacre A · Part 2 · Redacció. Escriu un article d’opinió de 250 a 300 paraules titulat «Què hem de fer amb els edificis públics buits del nostre barri?». Defensa una posició amb una tesi, dos arguments, una objecció amb la resposta corresponent i una conclusió. Pots fer servir un exemple inventat si ho indiques. Reserva els últims minuts per fer una passada només de faltes.
0 paraules (mínim orientatiu: 230)
No corregim les redaccions automàticament. Compara el teu text amb el model i marca què has aconseguit.
Resposta model
Què hem de fer amb els edificis públics buits del nostre barri?
Cada barri té un edifici que ja no es fa servir: un antic ambulatori, una escola tancada, un mercat sense parades. Mentre esperem que algú se’n recordi, es deterioren i la gent s’acostuma a veure’ls així. Defenso que cal reobrir-los amb usos socials decidits pels veïns abans de pensar a vendre’ls o a enderrocar-los.
El primer argument és econòmic. Adaptar un edifici que ja existeix acostuma a costar menys que aixecar-ne un de nou i evita generar tones d’enderroc. A més, un espai ben conservat atrau activitat al seu voltant: comerços oberts, famílies que hi passen i entitats que hi busquen un lloc on reunir-se.
El segon argument és de convivència. Quan els veïns participen en la decisió, senten l’edifici com a propi i el cuiden. Imaginem, a Vilaclara (municipi fictici), una antiga escola convertida en sala d’estudi i en taller per a gent gran: seria un espai que ningú no sentiria aliè.
Hi ha qui diu que aquest procés és lent i que sempre acaben decidint els mateixos. És cert que cal temps i que a les assemblees hi va sobretot qui té disponibilitat. Per això proposo combinar-les amb consultes en línia i enquestes a hores diferents, de manera que també s’escoltin els joves i les famílies amb poc temps. La lentitud inicial es compensa amb un equipament que després s’utilitza.
En definitiva, un edifici buit és una oportunitat per decidir plegats què volem que sigui el barri. Reobrir-lo amb la gent, i no només per a la gent, és la manera més segura que no torni a quedar tancat.
Criteris de correcció
- Escala del curs (no oficial): 4 criteris de 5 punts. Descompta 1 punt per cada errada normativa (model 2026; comprova la convocatòria vigent).
- Extensió demanada: 250-300 paraules.
Rúbrica d'autoavaluació (20 punts)
Aspectes que cal comprovar
Exercici 10
MitjàSimulacre A · Part 3 · Errades. Text T23 (és a Exemples resolts), línia 6: «col.lectius». Quina correcció amb justificació és la correcta?
Explicació
La ela geminada (l·l) es fa amb punt volat, com a «col·legi» o «intel·ligent».
Exercici 11
MitjàText T23, línia 8: «se senten escoltats i útils» (el subjecte és «les persones grans»). Quina correcció amb justificació és la correcta?
Explicació
El participi que fa de complement predicatiu concorda amb el subjecte: femení plural.
Exercici 12
MitjàText T23, línia 9: «Les persones que els envolta cada dia». Quina correcció amb justificació és la correcta?
Explicació
En «les persones que els envolten», «que» té com a antecedent «les persones»; el verb va en tercera persona del plural.
Exercici 13
AvançatText T23, línia 12: «un horari fix, de tres cops per setmana». Quina correcció amb justificació és la correcta?
Explicació
És una errada de coherència: el primer paràgraf diu «un cop per setmana». Per detectar-la cal comparar dades entre paràgrafs.
Exercici 14
MitjàText T23, línia 13: «Els mestres, hi tenen un paper». Quina correcció amb justificació és la correcta?
Explicació
No es posa mai coma entre el subjecte i el verb si no hi ha un incís que es tanqui.
Exercici 15
MitjàText T23, línia 13: «un paper esencial». Quina correcció amb justificació és la correcta?
Explicació
Entre vocals, [s] s’escriu ss i [z] s’escriu s. La família «essència, essencial, essencialment» ho demostra.
Exercici 16
MitjàText T23, línies 13-14: «ja que ha de coordinar les activitats». Quina correcció amb justificació és la correcta?
Explicació
Es manté el subjecte de la frase anterior («els mestres») i, per tant, el verb va en plural.
Exercici 17
MitjàText T23, línia 14: «assegurar de que tothom hi participi». Quina correcció amb justificació és la correcta?
Explicació
Hi ha dequeisme quan s’afegeix «de» on el verb no el demana: «assegurar que», «recordar que», «dir que».
Exercici 18
MitjàText T23, línia 15: «amb comoditad». Quina correcció amb justificació és la correcta?
Explicació
El sufix -tat porta t final en català, a diferència del castellà -dad.
Exercici 19
MitjàText T23, línia 19: «convertir-se a un espai comú». Quina correcció amb justificació és la correcta?
Explicació
El verb «convertir(-se)» demana «en» per introduir el resultat: «convertir-se en un espai comú».
Exercici 20
MitjàBloc de repàs · Diagnòstic. A partir de la teva correcció del Simulacre A, construeix un registre d’errors de com a mínim quatre files amb les columnes secció, error, causa (coneixement, descuit o temps) i unitat de repàs. Tria els dos patrons que corregiràs al proper simulacre.
0 paraules (mínim orientatiu: 40)
No corregim les redaccions automàticament. Compara el teu text amb el model i marca què has aconseguit.
Resposta model
| Secció | Error | Causa | Unitat de repàs |
|---|---|---|---|
| Errades | No he detectat l’errada de coherència | Procediment | 4.1 |
| Errades | He justificat «convertir-se en» només com «sona millor» | Coneixement | 3.5 |
| Lectura | He copiat una frase a la resposta oberta | Procediment | 1.4 |
| Redacció | Vaig repetir «per tant» a tots els paràgrafs | Coneixement | 2.6 |
Patrons per al proper simulacre: 1) fer una passada específica de coherència; 2) reformular les respostes obertes sense copiar.
Criteris de correcció
- Es valora que els patrons siguin comprovables al proper simulacre.
Rúbrica d'autoavaluació (5 punts)
Aspectes que cal comprovar
Exercici 21
MitjàBloc de repàs · Estratègia. Escriu el pla del teu proper simulacre: ordre de les seccions, minuts de cada secció (el total ha de coincidir amb el temps que tinguis) i què faràs en els últims minuts. Justifica’l amb un resultat teu.
0 paraules (mínim orientatiu: 40)
No corregim les redaccions automàticament. Compara el teu text amb el model i marca què has aconseguit.
Resposta model
Començaré per la secció de les deu errades (35 minuts), perquè és la que em dona més punts amb menys risc. Després faré la lectura (35 minuts) i, amb l’energia que em quedi, la redacció (50 minuts: 5 de planificació, 40 d’escriptura i 5 de recompte). Reservaré els últims 10 minuts per a una passada només de faltes sobre la redacció i les obertes. Ho justifico perquè al simulacre anterior vaig perdre quatre punts per faltes normatives que hauria detectat rellegint. El total és de 130 minuts.
Criteris de correcció
- Es valora que la distribució del temps sumi el total indicat.
Rúbrica d'autoavaluació (5 punts)
Aspectes que cal comprovar
Autoavaluació
Respon totes les preguntes i prem Corregeix: obtindràs una nota orientativa i els apartats que convé repassar. No bloqueja cap contingut.
Resum
Conceptes essencials
- Fes els simulacres amb temps i amb rúbrica.
- Decideix l’ordre de les seccions abans de començar i reserva temps de revisió.
- Les respostes obertes han de ser precises, sintètiques i amb paraules pròpies.
- Cada errada es detecta, es corregeix amb el mínim canvi i es justifica amb un terme.
- Una errada normativa descompta a tota la prova: fes una passada només de faltes.
- Registra cada error amb causa i unitat de repàs.
- Mini-exemple. Detectar sense corregir ni justificar val 0,5; fer-ho tot, 2 (model 2026).
- Ja sé…? Dir en quin ordre faré les tres seccions i per què.
- Ja sé…? Convertir un error repetit en una tasca de repàs.
Errors freqüents
- Mirar només la nota i no el diagnòstic.
- Memoritzar respostes model en lloc de criteris.
- Deixar la revisió final sense temps.