Ortografia: vocals i consonants

Què aprendràs?

Escriure correctament les vocals àtones a/e i o/u buscant un derivat on la vocal sigui tònica.
Decidir les consonants finals (b/p, d/t, c/g) a partir del femení, del plural o d’un derivat.
Distingir s, ss, c, ç i z, i g, j, tg, tj, gu i gü.
Fer servir x, ix, tx, ig, l·l, m/n, r/rr i h, i justificar-ne breument la grafia.

Coneixements previs

Conèixer el format de la Secció 3 (detectar, corregir i justificar).

Teoria

A la Secció 3 de la CCIRC, les errades ortogràfiques són les més habituals: en els textos de 2025 i 2026 n’hi havia sobre accentuació, dièresi, grafies de sons i apostrofació. Cada correcció s’ha de justificar. Per això, aquí cada grafia s’acompanya de la regla o de la paraula derivada que la demostra. Hi treballaràs amb el text T17 (comunicació de centre, correcte), que és al final de «Exemples resolts».

Vocals àtones a/e i o/u en mots i flexions habituals

En posició àtona, la a i la e se solen pronunciar [ə], i la o i la u, [u], però s’escriuen d’una manera o d’una altra. Regla pràctica: busca una paraula de la mateixa família on la vocal sigui tònica.

Dubte	Derivat que ho resol	Grafia
sal / sel-	sal → salera	a
terra / tirra	terra → terrenys	e
portal / purtal	porta → portal	o
costat / custat	cost → costat	o
pujar / pojar	puja → pujar	u
cuinar / coinar	cuina → cuinar	u

Comprovació: quan una vocal àtona et fa dubtar, no confiïs en el so; busca el derivat.

Grafies b/v i p/b finals

La b i la v es pronuncien igual al català central: cal recórrer a la família de paraules o a l’etimologia (rebre → rebem; viure → vivim; escriure → escrivim). A final de mot, el so [p] s’escriu p o b i s’ha de saber o comprovar amb un derivat: cap → capital, cub → cúbic, club → clubs.

Error freqüent: escriure viatje per viatge (nom) o tamvé per també.

Grafies d/t i c/g finals

Al final de mot, [t] i [k] s’escriuen segons el femení, el plural o un derivat: fred → freda, verd → verda, sord → sorda (d); net → neta, mort → morta (t); llarg → llarga, boig → boja (g); sec → seca, ric → rica (c). Un participi mostra l’alternança: ferit → ferida.

Atenció: amic → amiga i mig → mitja són alternances conegudes; cal memoritzar-les.

Essa sorda i sonora: s, ss, c, ç, z

Entre vocals, s sona [z] (casa, pesada, cervesa) i ss sona [s] (passa, gossos, pessic).
El so [s] s’escriu c davant de e i i (cervell, cinc) i ç davant de a, o, u o a final (caça, plaça, braç).
z representa [z] en pocs mots (zero, dotze, tretze, catorze, quinze).
Sufixos: -ció per a la majoria de derivats (informar → informació); -sió quan el verb de partida té s o d (comprendre → comprensió, decidir → decisió, explodir → explosió).

Comprovació: plassa i dotse són errors; plaça i dotze són correctes.

Grafies g/j, tg/tj i gu/gü

g davant de e, i per al so [ʒ] (gent, gerro); j davant de a, o, u (jardí, jove, juny).
tg davant de e, i (metge, formatge, sargent); tj davant de a, o, u (platja, mitjó, viatjar).
gu davant de e, i per al so [g] (guerra, guitarra); gü quan la u es pronuncia (aigües, llengües, pingüí, ambigüitat).

Exemples de justificació: viatge (nom) i viatjar (verb) comparteixen arrel, però la lletra següent canvia la grafia.

Grafies x, ix, tx i ig

x a inici de mot o després de consonant (xocolata, xarxa, enxampar).
ix després de vocal (caixa, baixar, peix, mateix).
ig per a [tʃ] final després de vocal (maig, passeig, raig, desig).
tx en cotxe, esquitxar, despatx: s’ha de memoritzar.

Error freqüent: mateig per mateix, o passeix per passeig.

Consonants m/n, r/rr i h

m davant de p i b (comprar, embolicar); n davant de f i v (conveni, enfadar).
rr entre vocals (terra, carro); r a inici de mot i després de n, l, s (rama, enrere).
La h és muda (hora, home, història) i es conserva a l’escriptura. No es confon ha (verb haver) amb a (preposició): «Ha anat a casa».

Ela geminada (l·l), dígrafs i separació sil·làbica

L’ela geminada s’escriu amb punt volat: col·legi, intel·ligent, il·lusió, paral·lel, sol·licitud. No és el dígraf ll (llum, ull, cavall).

Separació: l·l, rr i ss se separen (col-legi, ter-ra, pas-sa); els dígrafs ll, ny, ix i tx no (ca-vall, ca-nya, pei-xa, co-txe).

Escriptura dels sons en derivats, famílies de paraules i compostos

L’arrel manté la grafia: peix → peixera, peixater; caça → caçador; braç → braçalet; cuina → cuiner; setmana → setmanal. Només canvia quan la fonètica ho exigeix (c → qu: poc → poquet; g → gu: llarg → llargues).

Com es puntua a l'examen (model 2026)

A la Secció 3, cada errada detectada puntua 0,5; la correcció adequada, 0,75, i la justificació ben argumentada, 0,5 si és entenedora o 0,75 si fa servir conceptes gramaticals pertinents. A més, a tota la prova es descompta 1 punt per cada errada normativa. Les regles de la unitat són les que calen per justificar amb termes com «dièresi», «tg davant de e» o «ela geminada». Comprova els criteris de la convocatòria vigent.

Exemples resolts

Exemple 1 · Edició d'una notícia breu: quatre errors en vuit grafies conflictives

Text: «Aquest cap de setmana, el metje de la vila va viatjar a la plaça de la capital amb una caxa de dolços per a la seva germana petita, que té només dotse anys. Van fer un pasaig i van menjar peix a la platja, on un home coix els va explicar la història d’un llop.»

metje → metge: davant de e, el so [ʒ] precedit de [t] s’escriu tg.
caxa → caixa: entre vocals, [ʃ] s’escriu ix.
dotse → dotze: [z] en els numerals s’escriu z.
pasaig → passeig: [s] entre vocals és ss, i [tʃ] final és ig.
Comprovació: plaça, platja, peix, coix i llop són correctes.

Error freqüent

Error habitual: justificar amb «sona així». La justificació ha d’esmentar la regla (tg davant de e, ix entre vocals, z en dotze, ss entre vocals).

Exemple 2 · Classificació per grafia: paraula primitiva i derivada

Classifica caçador, peixater, braçalet, viatjar i terrenys segons la lletra que s’hi manté.

ç: caçador (de caça) i braçalet (de braç): la ç es manté davant de a, o, u.
ix: peixater (de peix): la ix es manté després de vocal.
tj: viatjar, perquè la lletra següent és a.
e: terrenys (de terra), derivat que demostra la vocal.
Comprovació: cada derivat conserva l’arrel o la regla que la justifica.

Error freqüent

Error habitual: escriure brasalet o caçador amb s perquè sona igual. L’arrel demostra la ç.

Exemple 3 · Justificar una consonant final

Pregunta: com saps que és fred i no fret?

Femení: freda, amb d, mostra la consonant de l’arrel.
Plural: freds, també amb d.
Conclusió: la consonant final s’escriu d perquè el femení i el plural la mantenen.
Comprovació amb un altre adjectiu: net → neta demostra que és t.

Error freqüent

Error habitual: aplicar la regla del femení a una forma amb excepció (amic → amiga, mig → mitja) sense consultar el diccionari.

Text T17 · Comunicació de centre (versió correcta)

Text original creat per a aquest curs. Les dades són fictícies. S’utilitza també a les unitats 3.2 a 3.6.

Benvolgudes famílies:

Us informem que el proper dissabte, 15 de març, el centre obrirà les portes a totes les persones que vulguin conèixer-lo. La jornada començarà a les deu del matí i acabarà a la una del migdia.

Durant la visita, els professors i les professores explicaran el projecte educatiu i ensenyaran les aules, la biblioteca i els laboratoris. A més, els alumnes de quart d’ESO acompanyaran els visitants i respondran les preguntes que vulguin fer-los. També hi haurà una exposició amb els treballs fets durant el trimestre.

Per organitzar bé la jornada, us demanem que confirmeu la vostra assistència abans del dia 10 mitjançant el formulari de la pàgina web. Podeu portar-hi els vostres fills i filles, que tindran un espai propi amb jocs i tallers. En arribar, cal que us adreceu a la consergeria, on us lliuraran el programa.

Esperem que la visita us agradi i que tingueu ocasió de resoldre tots els dubtes.

Cordialment,

La direcció del centre (fictici)

Practica

Pregunta 6

2 punts

Explica per què «caixa» no s’escriu «caxa» i com ho justificaries en una correcció d’errors.

La teva resposta

0 paraules (mínim orientatiu: 25)

Pregunta 7

2 punts

Corregeix i justifica les errades: «Els metjes d’aquest hospital van viatjar fins a Girona en un cotxe de lloguer per assistir a un congrés de dotse dies.»

La teva resposta

0 paraules (mínim orientatiu: 30)

Pregunta 8

1 punt

Quina frase conté una errada de grafia?

Han fet un camp enorme i han embolicat els regals.Ha anat a la ciutat i ha enfadat el seu germà.Va començar a donar voltes pel camí inpossible de la muntanya.

Resum

Conceptes essencials

Per a les vocals àtones, busca una paraula de la mateixa família on la vocal sigui tònica.
Les consonants finals es comproven amb el femení, el plural o un derivat.
Entre vocals, una s sona [z] i ss sona [s]; davant de a, o, u, el so [s] és ç.
g, tg i gu s’escriuen davant de e i i; j, tj i gü, segons el so i la vocal següent.
Després de vocal, [ʃ] és ix i [tʃ] final és ig; tx es memoritza.
La ela geminada s’escriu l·l, i els dígrafs ll, ny, ix i tx no se separen.
Mini-exemple. «Metge» té tg davant de e; «platja» té tj davant de a.
Ja sé…? Justificar una grafia amb una regla o un derivat.
Ja sé…? Distingir ss de s entre vocals.

Errors freqüents

Generalitzar una regla sense excepcions.
Triar una grafia per aproximació fonètica.
Oblidar el derivat que justifica una consonant final.