CCIRC · Tema 1. Comprensió lectora
1.4 Preguntes de comprensió tipus PAP
Respon preguntes d'opció múltiple i preguntes obertes de comprensió amb evidències, precisió i temps controlat.
Què aprendràs?
- Conèixer l’estructura de la comprensió lectora al model PAP 2026 i com es puntua.
- Llegir les tres opcions amb cura i descartar distractors parcials, exagerats, contradictoris o no justificats.
- Localitzar la prova al text que sosté cada resposta.
- Escriure respostes obertes breus, completes i amb paraules pròpies.
Coneixements previs
- Saber trobar la tesi i les idees d’un text (unitats 1.1 a 1.3).
Teoria
El model de la convocatòria 2026 divideix la comprensió en dues parts. La Part 1 té cinc preguntes de tres opcions: 3 punts si és correcta, 0 si no es contesta i −1,5 si és incorrecta, i la part no baixa de 0. La Part 2 té tres preguntes obertes, que cal respondre amb paraules pròpies: 5 punts si és correcta i ben formulada, 2,5 si és correcta però hi manca o hi sobra informació, o es copien fragments, i 0 si és incorrecta. A més, a tota la prova es descompta 1 punt per cada errada normativa. Aquestes xifres són del model 2026: comprova els criteris de la convocatòria vigent abans de la prova.
Preguntes d’opció múltiple: lectura acurada de les tres alternatives
Segueix sempre el mateix procés: 1) llegeix la pregunta; 2) abans de mirar les opcions, pensa què respondries; 3) llegeix les tres opcions senceres, fins al final; 4) localitza al text la prova de la que triïs; 5) només llavors, marca-la. Una opció és correcta únicament si tot el que diu s’avala.
Comprovació: abans de marcar, digues «ho diu al §X, a la frase…». Si no pots, no és la resposta.
Distractors: respostes parcials, exagerades, contradictòries o no justificades
| Tipus | Què fa | Exemple sobre T04 |
|---|---|---|
| Parcial | Recull només una part de la idea | «Reparar surt més barat» |
| Exagerat | Afegeix «sempre», «tots» o «només» | «Sempre és millor reparar» |
| Contradictori | Diu el contrari del text | «Substituir és una virtut moral» |
| No justificat | És plausible, però el text no ho diu | «Els tallers tanquen per la compra en línia» |
Pregunta de T04: «Què defensa l’article?». L’opció «Sempre és millor reparar» és exagerada; la correcta és «Cal comparar reparar i substituir cas per cas».
Interpretació de preguntes negatives i expressions restrictives
Les paraules no, excepte, només, sempre, mai, tots i cap canvien el sentit de la pregunta o de l’opció. Subratlla-les. En una pregunta negativa («quina afirmació NO apareix al text?»), tres opcions són certes i una és falsa: busques la falsa.
Comprovació: reescriu la pregunta en positiu. Si la resposta no té sentit, torna a llegir-la.
Localització de proves en el text
Per cada resposta, marca el paràgraf i la frase. Una resposta correcta se sosté amb una prova com «al §6, “no sempre compensa reparar”»; una intuïció no val. Quan l’opció diu més del que diu el text, la prova no existeix.
Error freqüent: confiar en la memòria o en el coneixement previ en lloc de tornar al text.
Preguntes obertes: definir, explicar, comparar, relacionar i justificar
| Verb | Què cal fer | Resposta típica |
|---|---|---|
| Definir | Dir què és el concepte | Definició + un exemple |
| Explicar | Dir què passa i per què | Fet + causa |
| Comparar | Semblances i diferències | Dues postures + un punt en comú |
| Relacionar | Connectar dos elements | A porta a B perquè… |
| Justificar | Defensar una afirmació | Afirmació + raó + prova |
Resums i síntesis breus amb paraules pròpies
Un resum de dues a quatre frases té tres peces: tesi, un o dos suports i conclusió. Reformula-ho tot: copiar fragments sencers és el que fa baixar a 2,5 punts.
Exemple sobre T04: «L’article defensa que, abans de llençar un objecte, convé comparar el cost de reparar-lo amb el de substituir-lo, perquè el preu d’etiqueta no inclou el cost total d’ús. Admet, però, que no sempre compensa reparar.»
Distingir la informació necessària de l’anecdòtica
Test: «si ho trec, la resposta continua responent la pregunta?». Si sí, era anecdòtic. Els exemples hipotètics, els números simulats i els detalls de color solen ser anecdòtics en un resum; la tesi i els arguments són necessaris. Una resposta amb informació sobrera perd punts.
Precisió, concisió i correcció de les respostes
Escriu dues a quatre frases, una idea per frase. No repeteixis la pregunta. Fes servir el vocabulari del text quan calgui, però lligat amb paraules pròpies. Reserva dos minuts per revisar-ne l’ortografia, perquè cada errada normativa descompta.
Exemple d’excés: «La pregunta demana què defensa l’autor, i l’autor defensa que…». Va directe: «L’autor defensa que…».
Gestió de la penalització de les respostes errònies
Al model 2026, una opció errònia resta 1,5 punts i una pregunta sense contestar no resta res. Si no pots descartar cap opció, respondre a l’atzar té un valor esperat de 0 punts: . Si pots descartar una opció amb una raó textual, el cas passa a ser favorable: .
Això no substitueix la lectura: la base és localitzar la prova. I recorda que la penalització és la del model 2026; comprova-la a la convocatòria vigent.
Exemples resolts
Exemple 1 · Una pregunta de tres opcions, amb cada distractor justificat (T04)
T04 és a la unitat anterior. Pregunta: què defensa l’autor de T04?
- a) Sempre és millor reparar un objecte que substituir-lo.
- b) Reparar i substituir s’han de comparar cas per cas, tenint en compte el cost total.
- c) Només cal substituir un objecte quan és car.
- Prova: al §1, «reparar i substituir són dues opcions que s’haurien de comparar amb calma»; al §6, «només demostra que cal comparar cas per cas».
- a) és exagerada: afegeix «sempre», i el §6 reconeix que no sempre compensa reparar.
- c) no està justificada: el text no relaciona la decisió amb el preu de l’objecte, sinó amb el cost total d’ús.
- Comprovació: només b) té una prova textual.
Resposta: b).
Error freqüent
Error habitual: triar a) perquè el text parla molt de reparar. Que un tema aparegui sovint no vol dir que l’opció que el defensa «sempre» sigui certa.
Exemple 2 · Una resposta oberta: parcial i completa (T04)
Pregunta: resumeix amb paraules pròpies què defensa T04 i quina restricció hi posa.
- Resposta parcial (2,5 punts): «L’article defensa que reparar i substituir són dues opcions que s’haurien de comparar amb calma.» (Copia la frase del text i no menciona la restricció.)
- Resposta completa (5 punts): «L’autor sosté que, abans de llençar un objecte, s’ha de comparar el cost de reparar-lo amb el de substituir-lo, tenint en compte tot el temps que ens servirà. Reconeix, però, que a vegades substituir és millor, i per això cal decidir cas per cas.»
- Què manca a la parcial: la restricció (el §6) i les paraules pròpies.
- Comprovació: la completa té tesi, suport i matís, en tres frases, sense copiar.
Error freqüent
Error habitual: pensar que una frase del text ja és un resum. Un resum reformula; la còpia literal puntua la meitat.
Exemple 3 · Una pregunta negativa (T04)
Pregunta: quina d’aquestes afirmacions NO apareix al §6 de T04?
- a) Hi ha aparells dissenyats perquè no es puguin obrir.
- b) Hi ha tallers que cobren més per hora del que val l’objecte.
- c) Els tallers de barri tanquen perquè la gent compra cada cop més en línia.
- Reescriu en positiu: busquem l’única afirmació que el §6 no diu.
- a) i b) apareixen gairebé amb les mateixes paraules.
- c) no apareix enlloc: és plausible però no justificada.
- Resposta: c).
Error freqüent
Error habitual: llegir la pregunta com si fos positiva i marcar l’afirmació que sí que és al text.
Text T05 per a la pràctica (llegeix-lo sencer abans de fer els exercicis)
Text original creat per a aquest curs. Els exemples del quart paràgraf són hipotètics.
1. Quan es parla del soroll d’una ciutat, es parla sobretot de volum: de decibels, de motos, d’obres. Es parla menys d’una altra qüestió, potser més reveladora: de qui té a prop de casa un lloc on poder-se’n apartar. Els plànols oficials solen mostrar zones verdes, però gairebé mai no mesuren la distància que hi ha entre cada casa i la més propera. Una ciutat pot ser molt sorollosa i, tanmateix, ser justa si tothom té, a pocs minuts, un racó de calma. El contrari també és possible.
2. Defensaré aquí que els espais tranquils d’una ciutat no s’haurien de concentrar en uns pocs barris, sinó repartir-se de manera que ningú no hagi de fer un viatge llarg per trobar-ne un. No és una proposta radical; és una qüestió d’ordre de prioritats a l’hora de planificar. El problema, tal com el veig, és que sovint es planifica pensant en el mapa i no en les persones que hi viuen.
3. Convé aclarir què entenem per espai tranquil. No cal pensar en un lloc silenciós de manera absoluta. Pot ser una plaça sense trànsit, un pati obert fora de l’horari escolar, una biblioteca de barri, un jardí petit entre dos edificis o fins i tot una filera de bancs a l’ombra. Totes aquestes possibilitats tenen una cosa en comú: permeten parar, respirar i parlar baix. L’important no és el silenci, sinó la possibilitat d’escapar del ritme de la ciutat durant una estona. Fins i tot un soroll suau i constant, com el d’una font, és compatible amb la calma.
4. Imaginem, a tall d’exemple, dos barris d’una ciutat mitjana. Al primer hi ha un parc gran a deu minuts a peu de qualsevol casa; al segon, només carrers amb trànsit i una plaça que fa de rotonda. Una persona gran del segon barri, que camina a poc a poc i s’asseu cada quatre cantonades, difícilment arribarà fins al parc del primer. Per a ella, a tots els efectes, aquell parc no existeix. I no cal imaginar un cas extrem: una escala mal situada, un pendent o una vorera estreta basten perquè una distància petita es faci enorme.
5. Hi ha, evidentment, una objecció seriosa. Molts urbanistes sostenen que és més eficient construir un sol parc gran: costa menys de mantenir, hi cap més gent i millora l’aire de tot l’entorn. Són arguments que cal respectar, perquè la ciutat no pot permetre’s repartir-ho tot en parcel·les minúscules que ningú no pot cuidar. A més, afegeixen, un gran parc pot acollir activitats que un racó petit no podria acollir: un mercat, un concert o una festa de barri.
6. Tanmateix, aquesta objecció no respon del tot a la pregunta que ens fem. Un parc gran fa la ciutat més respirable, però la gent no l’utilitza si queda lluny; sovint pesa més la distància que la mida. Un parc magnífic però inaccessible és, per a molta gent, un decorat. Les persones grans, les famílies amb criatures petites i qui treballa fins tard són les que menys poden desplaçar-se. No es tracta, doncs, d’escollir entre parcs grans i espais petits, sinó de combinar-los: els grans per a la ciutat, els petits per a cada barri.
7. Per això, una ciutat justa no es mesura només per la bellesa del seu parc més gran, sinó per la distància fins al més proper. Seria raonable que els plans urbanístics incorporessin com a criteri el temps a peu fins a un espai tranquil, i que, quan un barri no en tingui, es tracti com una mancança que cal corregir i no com un detall. Només així l’espai tranquil deixaria de ser un privilegi de zona per esdevenir un dret quotidià. No és un luxe, sinó una manera senzilla de comprovar si la ciutat s’ha pensat per a tothom.
Practica
Respon cada exercici i prem Comprova: veuràs si és correcte i l'explicació. Marca amb «Marca per repassar» el que vulguis tornar a veure.
Exercici 1
BàsicPart 1 · Pregunta 1. Segons el text T05 (és al final de Exemples resolts), quina és la tesi de l’autor?
Explicació
Prova al §2: «els espais tranquils d’una ciutat no s’haurien de concentrar en uns pocs barris, sinó repartir-se de manera que ningú no hagi de fer un viatge llarg». Les altres dues opcions són parcial/contradictòria i no justificada.
Exercici 2
BàsicPart 1 · Pregunta 2. Quins espais considera tranquils l’autor de T05?
Explicació
Prova al §3: «permeten parar, respirar i parlar baix». Les altres opcions deformen la definició: una és contradictòria i l’altra s’hi limita a una sola categoria.
Exercici 3
MitjàPart 1 · Pregunta 3. Per què l’autor de T05 creu que un sol parc gran no és suficient?
Explicació
Prova al §6: «la gent no l’utilitza si queda lluny; sovint pesa més la distància que la mida», i esmenta persones grans, famílies i qui treballa fins tard. Les altres dues opcions contradiuen el §5 i el §6.
Exercici 4
MitjàPart 1 · Pregunta 4. Quina és l’actitud de l’autor davant l’argument d’eficiència dels urbanistes?
Explicació
Proves: al §5 «són arguments que cal respectar»; al §6 «aquesta objecció no respon del tot». L’autor accepta l’argument, però el delimita.
Exercici 5
MitjàPart 1 · Pregunta 5. Quin criteri proposa l’autor de T05 per als plans urbanístics?
Explicació
Prova al §7: «que els plans urbanístics incorporessin com a criteri el temps a peu fins a un espai tranquil».
Exercici 6
MitjàPart 2 · Pregunta 6. Defineix, amb paraules pròpies, què és un «espai tranquil» segons T05 i posa’n dos exemples del text.
0 paraules (mínim orientatiu: 25)
No corregim les redaccions automàticament. Compara el teu text amb el model i marca què has aconseguit.
Resposta model
Segons l’autor, un espai tranquil és un lloc que permet escapar una estona del ritme de la ciutat, parar i parlar baix, sense que hi hagi d’haver un silenci absolut. Alguns exemples són una plaça sense trànsit i una biblioteca de barri.
Criteris de correcció
- Model 2026: 5 punts si és correcta i ben formulada; 2,5 si hi manca o hi sobra informació o es copia; 0 si és incorrecta.
Rúbrica d'autoavaluació (5 punts)
Aspectes que cal comprovar
Exercici 7
AvançatPart 2 · Pregunta 7. Explica quina funció fa l’exemple dels dos barris (§4 de T05) dins del text.
0 paraules (mínim orientatiu: 30)
No corregim les redaccions automàticament. Compara el teu text amb el model i marca què has aconseguit.
Resposta model
L’exemple dels dos barris serveix per concretar la tesi: mostra que un parc gran no beneficia una persona gran que viu en un barri sense espais propers, perquè la distància li ho impedeix. Així l’autor fa visible que importa més la proximitat que la mida.
Criteris de correcció
- No es valora que expliqui l’exemple en detall: cal dir què aconsegueix dins del text.
Rúbrica d'autoavaluació (5 punts)
Aspectes que cal comprovar
Exercici 8
AvançatPart 2 · Pregunta 8. Resumeix amb paraules pròpies, en tres o quatre frases, l’objecció dels urbanistes i la resposta de l’autor (§5 i §6).
0 paraules (mínim orientatiu: 40)
No corregim les redaccions automàticament. Compara el teu text amb el model i marca què has aconseguit.
Resposta model
Alguns urbanistes defensen construir un sol parc gran perquè costa menys de mantenir, hi cap més gent i millora l’aire. L’autor ho respecta, però creu que no basta: si el parc queda lluny, molta gent no hi pot anar, sobretot persones grans, famílies i qui treballa fins tard. Per això proposa combinar parcs grans per a la ciutat i espais petits per a cada barri.
Criteris de correcció
- Model 2026: una resposta que copia fragments, manca d’informació o n’afegeix de sobra puntua la meitat.
Rúbrica d'autoavaluació (5 punts)
Aspectes que cal comprovar
Exercici 9
BàsicDetecció de distractors. Pregunta sobre T05: «Quina és la tesi?». Una opció diu: «Cal construir només parcs petits a tots els barris i oblidar els parcs grans.» És incorrecta. Quin tipus de distractor és?
Explicació
L’autor defensa combinar parcs grans i espais petits (§6). L’opció exagera la seva idea fins a l’exclusió dels grans («només», «oblidar»).
Exercici 10
BàsicDetecció de distractors. Pregunta sobre T05: «Per què l’autor no es conforma amb un sol parc gran?». Una opció diu: «Perquè els parcs grans contaminen més que els petits.» És incorrecta. Quin tipus de distractor és?
Explicació
El text no diu res sobre contaminació. És una opció plausible però sense cap prova al text.
Exercici 11
MitjàDetecció de distractors. Pregunta sobre T05: «Què opina l’autor de l’argument d’eficiència dels urbanistes?». Una opció diu: «Que no té cap valor.» És incorrecta. Quin tipus de distractor és?
Explicació
Al §5, l’autor diu que són «arguments que cal respectar». L’opció afirma justament el contrari.
Exercici 12
MitjàDetecció de distractors. Pregunta sobre T05: «Quins exemples d’espai tranquil esmenta el text?». Una opció diu: «Només els parcs.» És incorrecta. Quin tipus de distractor és?
Explicació
Els parcs són un exemple vàlid, però el text també esmenta places sense trànsit, patis, biblioteques, jardins petits i bancs. L’opció només en recull una part (i el «només» l’accentua).
Autoavaluació
Respon totes les preguntes i prem Corregeix: obtindràs una nota orientativa i els apartats que convé repassar. No bloqueja cap contingut.
Resum
Conceptes essencials
- Model 2026. Part 1 amb cinc preguntes de tres opcions (+3, 0 o −1,5) i Part 2 amb tres preguntes obertes (5, 2,5 o 0).
- Llegeix les tres opcions senceres i tria només la que té una prova al text.
- Els distractors són parcials, exagerats, contradictoris o no justificats.
- Subratlla «no», «sempre», «només» i «excepte».
- Respon amb paraules pròpies, en 2 a 4 frases, sense copiar ni afegir res que no demanin.
- Comprova els criteris de la convocatòria vigent.
- Mini-exemple. L’opció «sempre és millor reparar» és exagerada: el text diu «cas per cas».
- Ja sé…? Dir per què falla un distractor.
- Ja sé…? Citar la prova d’una resposta.
- Ja sé…? Escriure una resposta oberta sense copiar.
Errors freqüents
- Copiar línies senceres del text.
- Passar per alt «no», «sempre» o «només».
- Triar una opció plausible però no avalada pel text.