PAP en Educació

CCIRC · Tema 2. Expressió escrita

2.4 Textos narratius, descriptius i biogràfics

Escriu anècdotes, retrats, biografies i dietaris amb narrador estable, temps verbals coherents i detalls que mostren en lloc de dir.

Què aprendràs?

  • Estructurar una anècdota en plantejament, nus i desenllaç, amb versemblança.
  • Mantenir un mateix narrador, punt de vista i ordre temporal.
  • Descriure persones amb detalls significatius, i mostrar en lloc de només dir.
  • Escriure un dietari i una biografia amb les marques formals pròpies i temps verbals coherents.

Coneixements previs

  • Saber planificar una redacció (unitat 2.1).

Teoria

Narrar i descriure són una bona manera de treballar la coherència: quan una història té ordre, narrador i temps estables, la Secció 2 puntua bé l’estructura i la cohesió. Els models són T11 (anècdota) i T12 (dietari de viatge), al final dels exemples. El lloc de T12 és imaginari: a l’examen no s’afirmen dades turístiques que no es poden contrastar.

Narració d’una anècdota: plantejament, nus i desenllaç

Una anècdota té plantejament (qui, on, quan), nus (el fet que trenca la normalitat) i desenllaç (la conseqüència i el sentit final). Una anècdota curta no necessita més de tres o quatre fets.

Un bon desenllaç no es limita a acabar: dona sentit a l’anècdota. A T11, l’error d’horari acaba portant el narrador a un compromís nou. Els connectors temporals («de sobte», «més tard», «aleshores») ajuden a seguir l’ordre dels fets.

Comprovació: el desenllaç ha de tancar el nus i dir alguna cosa del personatge o de la situació.

Versemblança, ambientació i contextualització temporal i espacial

Una història és versemblant si el que passa té una explicació raonable, encara que sigui extraordinari. Una coincidència que només s’explica per sort total no ho és. L’ambientació situa el lloc i el moment amb dos o tres detalls.

Error freqüent: una trobada «per casualitat» sense cap motiu perquè hi siguin les dues persones.

Narrador, punt de vista i ordre narratiu

El narrador pot ser de primera persona (jo, protagonista) o de tercera (algú extern). El punt de vista és des d’on se’ns explica la història. L’ordre narratiu és normalment cronològic; si hi ha un salt enrere, s’anuncia («Dies abans…»). Mantén el mateix narrador de principi a fi.

Error freqüent: començar en primera persona i passar sense avisar a la tercera.

Descripció de persones: trets visibles, caràcter i evolució

Una descripció combina trets visibles (cabells, mans, manera de caminar) i caràcter (pacient, impulsiu). Si el personatge canvia durant la història, mostra’n l’evolució amb accions («abans callava; ara pregunta»).

Retrat físic i psicològic amb detalls significatius

Un detall significatiu revela alguna cosa del personatge. «Era nerviós» diu; «va rellegir tres vegades el mateix missatge» mostra. Tria dos o tres detalls ben escollits i evita llistes.

Mostrar o dir

Dir: «Estava trist.» Mostrar: «Va deixar el cafè sense tocar i va mirar el mòbil sense veure’l.» El segon fa que el lector arribi a la conclusió per si mateix.

Biografia: trajectòria, fites i context històric

Una biografia ordena cronològicament una vida: orígens, formació, fites i llegat. Situa el context (què passava al voltant). A l’examen, si no coneixes una vida en detall, no hi posis dates ni fets inventats com si fossin reals: fes servir un personatge imaginari i indica-ho.

Dietari i blog de viatges: data, lloc, experiència i valoració

Un dietari porta data, lloc, una escena amb detalls sensorials, un fet destacable i una valoració personal. El temps és el present o el perfet recent («Avui hem arribat»). T12 en segueix les marques.

Comprovació: pots assenyalar la data, el lloc, el detall sensorial i la valoració?

Combinació de narració, descripció i argumentació

Un text real barreja formes. En un dietari, la narració explica què ha passat, la descripció situa l’ambient i l’argumentació valora («Potser viatjar és, en part, això…»). Cada forma ha de tenir una funció; no s’hi posen per decorar.

Gestió coherent dels temps verbals

En passat, l’imperfet descriu i situa («Feia fred»; «Esperava el tren»), i el perfet explica els fets puntuals («Va arribar»; «Vaig veure la Roser»). Tria un temps base i no el canvis sense motiu.

FuncióTempsExemple
Context, descripció, hàbitImperfet«Plovia i jo esperava a l’andana.»
Fet puntualPerfet«Va arribar un tren.»
Recent (dietari)Perfet recent«Avui hem arribat tard.»

Error freqüent: «Ahir vaig anar al mercat i veig una dona…» (passat + present sense motiu).

Com es puntua a l'examen (model 2026)

En una narració, la coherència (estructura i argumentació) depèn de l’ordre dels fets, d’un narrador estable i d’un desenllaç que tanqui el nus. La cohesió depèn de connectors temporals («de sobte», «més tard», «aleshores») i de temps verbals ben escollits. L’adequació depèn de si el registre i el gènere s’ajusten a la consigna. Cada criteri puntua 5, 2,5 o 0. Comprova els criteris de la convocatòria vigent.

Exemples resolts

Exemple 1 · Una anècdota versemblant, amb línia del temps (T11)

Situa en ordre els fets de T11 i identifica plantejament, nus i desenllaç.

Línia del temps de T11: 7:50 marxa el tren, 8:05 arriba a l'estació, 8:20 espera a la cafeteria i veu la Roser, 9:40 agafen el tren i al final s'ofereix a llegir contes
Ordre cronològic dels fets de T11.
  1. Plantejament: el narrador surt de casa i arriba a l’estació a les 8:05.
  2. Nus: el tren habitual ja ha marxat i l’horari de cap de setmana és diferent.
  3. Fets següents: espera a la cafeteria i hi coincideix amb la Roser.
  4. Desenllaç: agafen el tren plegats i ell s’ofereix a llegir contes.
  5. Versemblança: la trobada té una explicació, perquè la Roser viu al poble i agafa aquell tren cada mes.

Error freqüent

Error habitual: fer coincidir els personatges sense motiu. Si l’únic motiu és «per casualitat», el lector ho sent com un truc.

Exemple 2 · Una entrada de dietari amb les seves marques (T12)

Comprova les marques formals de T12.

  1. Data: «Dimarts, 14 d’octubre».
  2. Lloc: Vilaclara (vila imaginària).
  3. Escena amb detall sensorial: la plaça «olorava a pa calent i a fusta mullada».
  4. Fet destacable: el mecànic no pot arreglar el cotxe fins l’endemà.
  5. Valoració: «el que semblava un contratemps ha acabat sent el millor del viatge».
  6. Comprovació: les cinc marques són al text i el narrador és sempre «jo/nosaltres».

Error freqüent

Error habitual: oblidar la valoració. Sense ella, un dietari només descriu fets.

Exemple 3 · Corregir un canvi injustificat de temps

Text amb error: «Ahir vaig entrar a la botiga i veig un client que protestava mentre la dependenta esperava.»

  1. Temps base: passat (vaig entrar, protestava, esperava).
  2. Verb que trenca: «veig» (present).
  3. Correcció: «vaig veure».
  4. Text corregit: «Ahir vaig entrar a la botiga i vaig veure un client que protestava mentre la dependenta esperava.»
  5. Comprovació: «vaig veure» (fet puntual) i «protestava / esperava» (fons).

Error freqüent

Error habitual: creure que «veig» és correcte perquè ho expliquem «ara». Si la història és passada, tots els verbs ho han de ser, llevat que el canvi tingui motiu.

Model T11 · Una anècdota amb error d’horari

Text original creat per a aquest curs. Els fets i les persones són imaginaris.

El tren de les 7:50

1. Aquell dissabte vaig sortir de casa amb el temps just. Havia de fer un curs a la ciutat veïna i tenia al cap el tren de les 7:50, el que agafava cada dia laborable. Vaig arribar a l’estació del poble a les 8:05, ofegat de córrer, i vaig comprovar, amb un nus a l’estómac, que a la pantalla només hi havia un tren: el de les 9:40.

2. L’horari de cap de setmana era diferent i jo ni m’hi havia fixat. Vaig enviar un missatge per avisar que arribaria tard i vaig entrar a la cafeteria de l’estació amb la sensació d’haver perdut el dia. Em vaig demanar un tallat i em vaig asseure a prop de la finestra. Va ser aleshores que vaig sentir una veu coneguda: «Tu ets en Pau, oi?».

3. Era la Roser, la mestra que m’havia fet classe a primària. Feia anys que no la veia. Vam parlar una hora llarga. Ella continuava vivint al poble i, un cop al mes, agafava el mateix tren per anar a una escola d’una altra localitat, on llegia contes als infants com a voluntària. Quan li vaig explicar l’error, va riure i em va dir que ella l’esperava cada mes sense pressa i que, justament per això, havia conegut mig poble a l’andana.

4. Quan vam pujar al tren de les 9:40, ja no em sentia tan malament per l’error. Vaig arribar tard al curs, però amb una cosa que no hi havia previst: abans de baixar, li vaig preguntar si podia acompanyar-la el mes següent. Aquell dia vaig aprendre que un horari mal llegit també pot portar a un bon lloc.

Model T12 · Dietari de viatge

Text original creat per a aquest curs. Vilaclara és una vila imaginària: no correspon a cap població real.

Dietari de viatge · Vilaclara (vila imaginària)

Dimarts, 14 d’octubre. Avui hem arribat a Vilaclara per casualitat: el cotxe va fer un soroll estrany a la carretera i vam parar a la primera vila que vam veure. Eren les cinc de la tarda i el cel tenia aquell color de coure d’octubre.

La plaça olorava a pa calent i a fusta mullada. Des d’un balcó, algú regava les flors i l’aigua queia amb un soroll fi sobre les rajoles. Al fons, la campana de l’església va tocar cinc cops, tard i amb parsimònia, com qui no té pressa.

El mecànic, un home de mans enormes, ha dit que no podria mirar el cotxe fins demà. M’ha irritat, no ho nego: teníem previst dormir a la ciutat. Però ha estat ell qui ens ha recomanat una fonda i, sense que li ho demanéssim, ens ha dibuixat en un paper el camí cap a un mirador.

Abans de sopar hem pujat al mirador que ens havia dibuixat. Des d’allà es veien els teulats vermells i, més enllà, la línia fosca dels camps; el vent portava olor de llenya i el cel s’anava apagant, d’un color a un altre, sense soroll.

A la fonda, la senyora Teresa (nom fictici) ens ha servit una sopa de ceba que no oblidaré. A la finestra de l’habitació encara es sent la campana, ara més lluny.

Escric això amb la llum de la tauleta de nit. El que semblava un contratemps ha acabat sent el millor del viatge. Potser viatjar és, en part, això: deixar que la ruta es desviï.

Practica

Respon cada exercici i prem Comprova: veuràs si és correcte i l'explicació. Marca amb «Marca per repassar» el que vulguis tornar a veure.

Exercici 1

Bàsic

Ordena cronològicament els fets de T11 (és a Exemples resolts).

Ordena els elements amb els botons de pujar i baixar.

  1. El narrador arriba a l’estació a les 8:05.
  2. Descobreix que l’horari de cap de setmana només té un tren a les 9:40.
  3. Entra a la cafeteria i hi troba la Roser.
  4. Pugen plegats al tren de les 9:40.
  5. S’ofereix a acompanyar-la el mes següent.

Exercici 2

Mitjà

Ordena les frases d’aquesta anècdota (plantejament, nus i desenllaç).

Ordena els elements amb els botons de pujar i baixar.

  1. Dilluns, a l’hora de dinar, vaig anar a la biblioteca a tornar un llibre.
  2. Quan vaig obrir la bossa, em vaig adonar que hi havia el llibre d’un altre.
  3. Vaig tornar al taulell i la bibliotecària em va explicar que ja l’havia trobat a faltar un veí.
  4. Aquella tarda vam intercanviar els llibres i vam començar a prestar-nos-en d’altres.

Exercici 3

Mitjà

Una narració comença: «Quan va arribar a l’estació, ja feia dies que havia decidit marxar. Havia començat a pensar-hi després d’una discussió, un diumenge de pluja.» Quina funció té la segona oració en l’ordre narratiu?

Exercici 4

Bàsic

Vols mostrar que un personatge és meticulós sense dir-ho. Quin detall és més adequat?

Exercici 5

Mitjà

Quina descripció d’una àvia combina un tret visible i un detall de caràcter?

Exercici 6

Bàsic

Fragment: «Vaig entrar a la sala. Ella em mirava sense entendre què feia allà. Tot i que no ho sabia, ella ja havia decidit que no m’ajudaria.» Quin problema de punt de vista té?

Exercici 7

Mitjà

Quina és la reescriptura correcta en tercera persona de «Vaig arribar a l’estació i vaig veure que el tren ja havia marxat»?

Exercici 8

Bàsic

Fragment: «Ahir l’Anna va arribar tard a la feina perquè el tren s’ha aturat vint minuts. Quan va entrar, el cap la mira i no va dir res.» Quins verbs trenquen la coherència temporal?

Exercici 9

Mitjà

Quina versió és correcta, amb els temps ben usats?

Exercici 10

Mitjà

Entrada de dietari: «Dilluns, 3 de març. Hem arribat al poble i ens ha agradat molt.» Què li falta perquè compleixi les marques formals d’un dietari de viatge?

Exercici 11

Avançat

Redacció guiada. Escriu una anècdota de 250 a 300 paraules, amb títol, sobre una pluja inesperada que canvia els plans d’una persona. Segueix aquesta guia: (1) plantejament amb lloc i moment; (2) nus amb el fet inesperat; (3) conseqüència que sigui versemblant; (4) desenllaç amb sentit; (5) narrador i temps verbals estables. Anota’n el nombre de paraules.

0 paraules (mínim orientatiu: 250)

Exercici 12

Avançat

Rellegeix la teva anècdota i marca’n tres elements: el narrador, un exemple de temps verbal ben usat (imperfet o perfet) i un detall que mostri en lloc de dir. Cita cada fragment i digues què milloraries.

0 paraules (mínim orientatiu: 30)

Autoavaluació

Respon totes les preguntes i prem Corregeix: obtindràs una nota orientativa i els apartats que convé repassar. No bloqueja cap contingut.

Llegeix aquest text original d’entrenament. Conté un error de temps verbal que has de detectar.

1. Dissabte vam anar al mercat del poble. Jo duia una bossa de roba i el meu germà portava el carretó. A la parada de les pomes, una dona gran ens va somriure. 2. De cop, el carretó es va bolcar i les pomes rodolen pel terra. Tothom es va aturar i, en un moment, ens va ajudar a recollir-les. 3. Aquella tarda vam menjar pomes amb mel, i el meu germà no va parar de riure.

Pregunta 1

1 punt

A la narració, la frase «De cop, el carretó es va bolcar i les pomes rodolen pel terra» és…

Pregunta 2

1 punt

Un alumne escriu: «Jo, que no havia dormit, vaig veure que la meva germana somiava amb el mar.» Quin problema de punt de vista té?

Pregunta 3

1 punt

A «el carretó es va bolcar i les pomes rodolen pel terra», quina de les formes següents no és adequada per substituir «rodolen»?

Pregunta 4

1 punt

Vols mostrar la impaciència d’un personatge sense anomenar-la. Quina frase ho aconsegueix millor?

Pregunta 5

1 punt

Quina d’aquestes entrades té totes les marques formals d’un dietari de viatge (data, lloc, detall sensorial, fet destacable i valoració)?

Pregunta 6

1 punt

Quina frase seria inadequada en una biografia presentada com a real?

Pregunta 7

2 punts

Reescriu «El venedor estava cansat» perquè mostri el cansament en lloc de dir-lo.

0 paraules (mínim orientatiu: 12)

Pregunta 8

2 punts

Corregeix el paràgraf i justifica el canvi: «Ahir vaig anar a la platja. Feia sol i hi ha molta gent. Vaig seure a l’ombra i miro el mar.»

0 paraules (mínim orientatiu: 20)

Resum

Conceptes essencials

  • Una anècdota té plantejament, nus i desenllaç, i ha de ser versemblant.
  • Mantén el mateix narrador, el mateix temps verbal base i un ordre temporal clar.
  • L’imperfet descriu i situa; el perfet explica el que passa.
  • Mostra amb un detall significatiu en lloc de dir «era trist».
  • Un dietari porta data, lloc, escena, un fet destacable i una valoració.
  • Una biografia ordena la trajectòria i hi situa el context, sense dades inventades com a reals.
  • Mini-exemple. «Estava trist» es mostra amb «Va deixar el cafè sense tocar».
  • Ja sé…? Ordenar els fets d’una narració.
  • Ja sé…? Detectar un canvi injustificat de temps verbal.
  • Ja sé…? Convertir una emoció en un detall.

Errors freqüents

  • Canviar de temps verbal sense motiu.
  • Presentar dades inventades d’una biografia com si fossin reals.
  • Enumerar emocions en lloc de mostrar-les.