CCIRC · Tema 2. Expressió escrita
2.4 Textos narratius, descriptius i biogràfics
Escriu anècdotes, retrats, biografies i dietaris amb narrador estable, temps verbals coherents i detalls que mostren en lloc de dir.
Què aprendràs?
- Estructurar una anècdota en plantejament, nus i desenllaç, amb versemblança.
- Mantenir un mateix narrador, punt de vista i ordre temporal.
- Descriure persones amb detalls significatius, i mostrar en lloc de només dir.
- Escriure un dietari i una biografia amb les marques formals pròpies i temps verbals coherents.
Coneixements previs
- Saber planificar una redacció (unitat 2.1).
Teoria
Narrar i descriure són una bona manera de treballar la coherència: quan una història té ordre, narrador i temps estables, la Secció 2 puntua bé l’estructura i la cohesió. Els models són T11 (anècdota) i T12 (dietari de viatge), al final dels exemples. El lloc de T12 és imaginari: a l’examen no s’afirmen dades turístiques que no es poden contrastar.
Narració d’una anècdota: plantejament, nus i desenllaç
Una anècdota té plantejament (qui, on, quan), nus (el fet que trenca la normalitat) i desenllaç (la conseqüència i el sentit final). Una anècdota curta no necessita més de tres o quatre fets.
Un bon desenllaç no es limita a acabar: dona sentit a l’anècdota. A T11, l’error d’horari acaba portant el narrador a un compromís nou. Els connectors temporals («de sobte», «més tard», «aleshores») ajuden a seguir l’ordre dels fets.
Comprovació: el desenllaç ha de tancar el nus i dir alguna cosa del personatge o de la situació.
Versemblança, ambientació i contextualització temporal i espacial
Una història és versemblant si el que passa té una explicació raonable, encara que sigui extraordinari. Una coincidència que només s’explica per sort total no ho és. L’ambientació situa el lloc i el moment amb dos o tres detalls.
Error freqüent: una trobada «per casualitat» sense cap motiu perquè hi siguin les dues persones.
Narrador, punt de vista i ordre narratiu
El narrador pot ser de primera persona (jo, protagonista) o de tercera (algú extern). El punt de vista és des d’on se’ns explica la història. L’ordre narratiu és normalment cronològic; si hi ha un salt enrere, s’anuncia («Dies abans…»). Mantén el mateix narrador de principi a fi.
Error freqüent: començar en primera persona i passar sense avisar a la tercera.
Descripció de persones: trets visibles, caràcter i evolució
Una descripció combina trets visibles (cabells, mans, manera de caminar) i caràcter (pacient, impulsiu). Si el personatge canvia durant la història, mostra’n l’evolució amb accions («abans callava; ara pregunta»).
Retrat físic i psicològic amb detalls significatius
Un detall significatiu revela alguna cosa del personatge. «Era nerviós» diu; «va rellegir tres vegades el mateix missatge» mostra. Tria dos o tres detalls ben escollits i evita llistes.
Mostrar o dir
Dir: «Estava trist.» Mostrar: «Va deixar el cafè sense tocar i va mirar el mòbil sense veure’l.» El segon fa que el lector arribi a la conclusió per si mateix.
Biografia: trajectòria, fites i context històric
Una biografia ordena cronològicament una vida: orígens, formació, fites i llegat. Situa el context (què passava al voltant). A l’examen, si no coneixes una vida en detall, no hi posis dates ni fets inventats com si fossin reals: fes servir un personatge imaginari i indica-ho.
Dietari i blog de viatges: data, lloc, experiència i valoració
Un dietari porta data, lloc, una escena amb detalls sensorials, un fet destacable i una valoració personal. El temps és el present o el perfet recent («Avui hem arribat»). T12 en segueix les marques.
Comprovació: pots assenyalar la data, el lloc, el detall sensorial i la valoració?
Combinació de narració, descripció i argumentació
Un text real barreja formes. En un dietari, la narració explica què ha passat, la descripció situa l’ambient i l’argumentació valora («Potser viatjar és, en part, això…»). Cada forma ha de tenir una funció; no s’hi posen per decorar.
Gestió coherent dels temps verbals
En passat, l’imperfet descriu i situa («Feia fred»; «Esperava el tren»), i el perfet explica els fets puntuals («Va arribar»; «Vaig veure la Roser»). Tria un temps base i no el canvis sense motiu.
| Funció | Temps | Exemple |
|---|---|---|
| Context, descripció, hàbit | Imperfet | «Plovia i jo esperava a l’andana.» |
| Fet puntual | Perfet | «Va arribar un tren.» |
| Recent (dietari) | Perfet recent | «Avui hem arribat tard.» |
Error freqüent: «Ahir vaig anar al mercat i veig una dona…» (passat + present sense motiu).
Com es puntua a l'examen (model 2026)
En una narració, la coherència (estructura i argumentació) depèn de l’ordre dels fets, d’un narrador estable i d’un desenllaç que tanqui el nus. La cohesió depèn de connectors temporals («de sobte», «més tard», «aleshores») i de temps verbals ben escollits. L’adequació depèn de si el registre i el gènere s’ajusten a la consigna. Cada criteri puntua 5, 2,5 o 0. Comprova els criteris de la convocatòria vigent.
Exemples resolts
Exemple 1 · Una anècdota versemblant, amb línia del temps (T11)
Situa en ordre els fets de T11 i identifica plantejament, nus i desenllaç.
- Plantejament: el narrador surt de casa i arriba a l’estació a les 8:05.
- Nus: el tren habitual ja ha marxat i l’horari de cap de setmana és diferent.
- Fets següents: espera a la cafeteria i hi coincideix amb la Roser.
- Desenllaç: agafen el tren plegats i ell s’ofereix a llegir contes.
- Versemblança: la trobada té una explicació, perquè la Roser viu al poble i agafa aquell tren cada mes.
Error freqüent
Error habitual: fer coincidir els personatges sense motiu. Si l’únic motiu és «per casualitat», el lector ho sent com un truc.
Exemple 2 · Una entrada de dietari amb les seves marques (T12)
Comprova les marques formals de T12.
- Data: «Dimarts, 14 d’octubre».
- Lloc: Vilaclara (vila imaginària).
- Escena amb detall sensorial: la plaça «olorava a pa calent i a fusta mullada».
- Fet destacable: el mecànic no pot arreglar el cotxe fins l’endemà.
- Valoració: «el que semblava un contratemps ha acabat sent el millor del viatge».
- Comprovació: les cinc marques són al text i el narrador és sempre «jo/nosaltres».
Error freqüent
Error habitual: oblidar la valoració. Sense ella, un dietari només descriu fets.
Exemple 3 · Corregir un canvi injustificat de temps
Text amb error: «Ahir vaig entrar a la botiga i veig un client que protestava mentre la dependenta esperava.»
- Temps base: passat (vaig entrar, protestava, esperava).
- Verb que trenca: «veig» (present).
- Correcció: «vaig veure».
- Text corregit: «Ahir vaig entrar a la botiga i vaig veure un client que protestava mentre la dependenta esperava.»
- Comprovació: «vaig veure» (fet puntual) i «protestava / esperava» (fons).
Error freqüent
Error habitual: creure que «veig» és correcte perquè ho expliquem «ara». Si la història és passada, tots els verbs ho han de ser, llevat que el canvi tingui motiu.
Model T11 · Una anècdota amb error d’horari
Text original creat per a aquest curs. Els fets i les persones són imaginaris.
El tren de les 7:50
1. Aquell dissabte vaig sortir de casa amb el temps just. Havia de fer un curs a la ciutat veïna i tenia al cap el tren de les 7:50, el que agafava cada dia laborable. Vaig arribar a l’estació del poble a les 8:05, ofegat de córrer, i vaig comprovar, amb un nus a l’estómac, que a la pantalla només hi havia un tren: el de les 9:40.
2. L’horari de cap de setmana era diferent i jo ni m’hi havia fixat. Vaig enviar un missatge per avisar que arribaria tard i vaig entrar a la cafeteria de l’estació amb la sensació d’haver perdut el dia. Em vaig demanar un tallat i em vaig asseure a prop de la finestra. Va ser aleshores que vaig sentir una veu coneguda: «Tu ets en Pau, oi?».
3. Era la Roser, la mestra que m’havia fet classe a primària. Feia anys que no la veia. Vam parlar una hora llarga. Ella continuava vivint al poble i, un cop al mes, agafava el mateix tren per anar a una escola d’una altra localitat, on llegia contes als infants com a voluntària. Quan li vaig explicar l’error, va riure i em va dir que ella l’esperava cada mes sense pressa i que, justament per això, havia conegut mig poble a l’andana.
4. Quan vam pujar al tren de les 9:40, ja no em sentia tan malament per l’error. Vaig arribar tard al curs, però amb una cosa que no hi havia previst: abans de baixar, li vaig preguntar si podia acompanyar-la el mes següent. Aquell dia vaig aprendre que un horari mal llegit també pot portar a un bon lloc.
Model T12 · Dietari de viatge
Text original creat per a aquest curs. Vilaclara és una vila imaginària: no correspon a cap població real.
Dietari de viatge · Vilaclara (vila imaginària)
Dimarts, 14 d’octubre. Avui hem arribat a Vilaclara per casualitat: el cotxe va fer un soroll estrany a la carretera i vam parar a la primera vila que vam veure. Eren les cinc de la tarda i el cel tenia aquell color de coure d’octubre.
La plaça olorava a pa calent i a fusta mullada. Des d’un balcó, algú regava les flors i l’aigua queia amb un soroll fi sobre les rajoles. Al fons, la campana de l’església va tocar cinc cops, tard i amb parsimònia, com qui no té pressa.
El mecànic, un home de mans enormes, ha dit que no podria mirar el cotxe fins demà. M’ha irritat, no ho nego: teníem previst dormir a la ciutat. Però ha estat ell qui ens ha recomanat una fonda i, sense que li ho demanéssim, ens ha dibuixat en un paper el camí cap a un mirador.
Abans de sopar hem pujat al mirador que ens havia dibuixat. Des d’allà es veien els teulats vermells i, més enllà, la línia fosca dels camps; el vent portava olor de llenya i el cel s’anava apagant, d’un color a un altre, sense soroll.
A la fonda, la senyora Teresa (nom fictici) ens ha servit una sopa de ceba que no oblidaré. A la finestra de l’habitació encara es sent la campana, ara més lluny.
Escric això amb la llum de la tauleta de nit. El que semblava un contratemps ha acabat sent el millor del viatge. Potser viatjar és, en part, això: deixar que la ruta es desviï.
Practica
Respon cada exercici i prem Comprova: veuràs si és correcte i l'explicació. Marca amb «Marca per repassar» el que vulguis tornar a veure.
Exercici 1
BàsicOrdena cronològicament els fets de T11 (és a Exemples resolts).
Ordena els elements amb els botons de pujar i baixar.
- El narrador arriba a l’estació a les 8:05.
- Descobreix que l’horari de cap de setmana només té un tren a les 9:40.
- Entra a la cafeteria i hi troba la Roser.
- Pugen plegats al tren de les 9:40.
- S’ofereix a acompanyar-la el mes següent.
- El narrador arriba a l’estació a les 8:05.
- Descobreix que l’horari de cap de setmana només té un tren a les 9:40.
- Entra a la cafeteria i hi troba la Roser.
- Pugen plegats al tren de les 9:40.
- S’ofereix a acompanyar-la el mes següent.
Explicació
L’ordre és el cronològic: arribada, descobriment de l’horari, trobada, trajecte i decisió final.
Exercici 2
MitjàOrdena les frases d’aquesta anècdota (plantejament, nus i desenllaç).
Ordena els elements amb els botons de pujar i baixar.
- Dilluns, a l’hora de dinar, vaig anar a la biblioteca a tornar un llibre.
- Quan vaig obrir la bossa, em vaig adonar que hi havia el llibre d’un altre.
- Vaig tornar al taulell i la bibliotecària em va explicar que ja l’havia trobat a faltar un veí.
- Aquella tarda vam intercanviar els llibres i vam començar a prestar-nos-en d’altres.
- Dilluns, a l’hora de dinar, vaig anar a la biblioteca a tornar un llibre.
- Quan vaig obrir la bossa, em vaig adonar que hi havia el llibre d’un altre.
- Vaig tornar al taulell i la bibliotecària em va explicar que ja l’havia trobat a faltar un veí.
- Aquella tarda vam intercanviar els llibres i vam començar a prestar-nos-en d’altres.
Explicació
Plantejament (dilluns, biblioteca), nus (el llibre equivocat), conseqüència (la solució) i desenllaç (la nova amistat).
Exercici 3
MitjàUna narració comença: «Quan va arribar a l’estació, ja feia dies que havia decidit marxar. Havia començat a pensar-hi després d’una discussió, un diumenge de pluja.» Quina funció té la segona oració en l’ordre narratiu?
Explicació
El pluscamperfet («havia començat») i la referència a un moment anterior marquen una analepsi: l’autor trenca l’ordre cronològic per explicar un antecedent.
Exercici 4
BàsicVols mostrar que un personatge és meticulós sense dir-ho. Quin detall és més adequat?
Explicació
Un detall significatiu revela el caràcter per l’acció. Rellegir la factura ho fa; signar-la sense mirar-la ho contradiu; el bolígraf nou és un detall neutre.
Exercici 5
MitjàQuina descripció d’una àvia combina un tret visible i un detall de caràcter?
Explicació
La frase de les mans petites i arrugades combina un tret visible (mans arrugades) i un tret de caràcter (activitat constant) amb un detall concret.
Exercici 6
BàsicFragment: «Vaig entrar a la sala. Ella em mirava sense entendre què feia allà. Tot i que no ho sabia, ella ja havia decidit que no m’ajudaria.» Quin problema de punt de vista té?
Explicació
En primera persona, el narrador només pot saber el que veu o dedueix. Atribuir-li el coneixement d’una decisió aliena exigiria una justificació o un canvi de narrador.
Exercici 7
MitjàQuina és la reescriptura correcta en tercera persona de «Vaig arribar a l’estació i vaig veure que el tren ja havia marxat»?
Explicació
En passar a tercera persona, tots els verbs han de canviar de persona i mantenir el temps passat.
Exercici 8
BàsicFragment: «Ahir l’Anna va arribar tard a la feina perquè el tren s’ha aturat vint minuts. Quan va entrar, el cap la mira i no va dir res.» Quins verbs trenquen la coherència temporal?
Explicació
L’escena és passada: «s’ha aturat» hauria de ser «es va aturar» i «mira» hauria de ser «va mirar».
Exercici 9
MitjàQuina versió és correcta, amb els temps ben usats?
Explicació
L’imperfet situa («plovia», «esperava») i el perfet explica els fets puntuals («va aparèixer», «va frenar»).
Exercici 10
MitjàEntrada de dietari: «Dilluns, 3 de març. Hem arribat al poble i ens ha agradat molt.» Què li falta perquè compleixi les marques formals d’un dietari de viatge?
Explicació
L’entrada té data i narrador, però «el poble» no situa res, no hi ha cap detall que el lector pugui sentir i la valoració («ens ha agradat molt») no s’argumenta.
Exercici 11
AvançatRedacció guiada. Escriu una anècdota de 250 a 300 paraules, amb títol, sobre una pluja inesperada que canvia els plans d’una persona. Segueix aquesta guia: (1) plantejament amb lloc i moment; (2) nus amb el fet inesperat; (3) conseqüència que sigui versemblant; (4) desenllaç amb sentit; (5) narrador i temps verbals estables. Anota’n el nombre de paraules.
0 paraules (mínim orientatiu: 250)
No corregim les redaccions automàticament. Compara el teu text amb el model i marca què has aconseguit.
Resposta model
Un text adequat tindria un títol, un plantejament breu que situa lloc, moment i personatge, un fet inesperat (la pluja), una conseqüència versemblant (cercar refugi i trobar algú o alguna cosa nova), un desenllaç que doni sentit a l’anècdota i un narrador estable amb imperfet per descriure i perfet per explicar els fets.
Criteris de correcció
- Aplica els criteris del model 2026: adequació, coherència i cohesió. No es corregeix automàticament.
Rúbrica d'autoavaluació (8 punts)
Aspectes que cal comprovar
Exercici 12
AvançatRellegeix la teva anècdota i marca’n tres elements: el narrador, un exemple de temps verbal ben usat (imperfet o perfet) i un detall que mostri en lloc de dir. Cita cada fragment i digues què milloraries.
0 paraules (mínim orientatiu: 30)
No corregim les redaccions automàticament. Compara el teu text amb el model i marca què has aconseguit.
Resposta model
El narrador és en primera persona («vaig sortir»). Un temps ben usat: «plovia» descriu el fons i «vaig córrer» explica un fet puntual. Un detall que mostra: «les sabatilles feien xip-xap en cada passa». Milloraria el desenllaç, que és massa breu i no diu què canvia per al personatge.
Criteris de correcció
- Es valora que cada afirmació cobreixi un fragment del propi text.
Rúbrica d'autoavaluació (5 punts)
Aspectes que cal comprovar
Autoavaluació
Respon totes les preguntes i prem Corregeix: obtindràs una nota orientativa i els apartats que convé repassar. No bloqueja cap contingut.
Resum
Conceptes essencials
- Una anècdota té plantejament, nus i desenllaç, i ha de ser versemblant.
- Mantén el mateix narrador, el mateix temps verbal base i un ordre temporal clar.
- L’imperfet descriu i situa; el perfet explica el que passa.
- Mostra amb un detall significatiu en lloc de dir «era trist».
- Un dietari porta data, lloc, escena, un fet destacable i una valoració.
- Una biografia ordena la trajectòria i hi situa el context, sense dades inventades com a reals.
- Mini-exemple. «Estava trist» es mostra amb «Va deixar el cafè sense tocar».
- Ja sé…? Ordenar els fets d’una narració.
- Ja sé…? Detectar un canvi injustificat de temps verbal.
- Ja sé…? Convertir una emoció en un detall.
Errors freqüents
- Canviar de temps verbal sense motiu.
- Presentar dades inventades d’una biografia com si fossin reals.
- Enumerar emocions en lloc de mostrar-les.