Sintaxi, complements i pronoms

Què aprendràs?

Identificar subjecte, predicat i complements (CD, CI, CC, atribut i CRV).
Substituir un complement pel pronom feble correcte, amb la posició, l’apòstrof i la combinació adequats.
Corregir queisme, dequeisme i relatius col·loquials en registre formal.
Aplicar els règims preposicionals, la negació i l’ordre de paraules.

Coneixements previs

Morfologia nominal i verbal (unitats 3.3 i 3.4).

Teoria

La sintaxi és un dels blocs on més errors es repeteixen a la Secció 3: al model de 2025, «deixava als vidres» va ser corregit en «deixava els vidres» (el complement directe no porta a) i «els els» en «el»; el de 2026 va demanar el mateix amb «imposen als temes» i «de que» en «de què». La clau és sempre identificar primer la funció. El text T17 (unitat 3.1) té exemples correctes.

Subjecte, predicat i concordança subjecte-verb

El subjecte és de qui es diu alguna cosa i concorda amb el verb en persona i nombre; el predicat és tot el que se’n diu. En La directora i el secretari han signat l’acta, el subjecte és doble i el verb va en plural.

Sintagmes: nominal, verbal, adjectival, adverbial i preposicional

El nucli del sintagma el determina: nom (la casa gran), verb (ha signat l’acta), adjectiu (molt content), adverbi (prou lluny) o preposició (amb la directora). Saber el nucli ajuda a fer concordar.

Complement directe, indirecte, circumstancial, atribut i règim verbal

Funció	Pregunta	Exemple
CD	què?	He llegit el llibre
CI	a qui?	Dono el llibre a la Marta
CC	on, quan, com?	Vam quedar a la plaça
Atribut	com és? (amb ser/estar)	És molt alt
CRV	verb + preposició fixa	S’ha adonat de l’error

Ús i absència de la preposició «a» davant del complement directe

En català, el complement directe no porta la preposició a: Veig la teva germana (no veig a la teva germana); Els temes imposen les regles, no als temes. Només la porten alguns pronoms forts: Ens ha vist a nosaltres.

Pronoms febles: em, et, es, ens, us, el, la, els, les, li, ho, en, hi

CD: el, la, els, les, ho (He llegit el llibre → L’he llegit); en per a una quantitat (Tinc tres germans → En tinc tres).
CI: li (singular) i els (plural) (Dono el llibre a la Marta → Li dono el llibre).
Hi: CRV i CC de lloc (Vaig a Girona → Hi vaig).
En: procedència o tema (Vinc de Girona → En vinc).

Posició, apostrofació i combinació de pronoms febles

Davant del verb conjugat (el veig) i darrere de l’infinitiu, el gerundi i l’imperatiu (veure’l, veient-lo, mira’l). S’apostrofen davant de vocal: l’he vist, n’he comprat. Combinacions: m’ho dius, li ho explico, els ho dic, se’n va, n’hi ha.

Referent pronominal i duplicacions inadequades

Cada pronom representa un complement; no es duplica: Els els vaig dir ✗. L’error més freqüent és «els hi» per «els ho»: Els ho vaig dir ✓ (CI els + CD ho). Hi no és mai un CD.

Oracions simples, coordinades i subordinades

Una oració simple té un verb; una coordinada n’uneix dues amb i, però, o; una subordinada depèn d’una altra (Vull que vinguis). Una subordinada pot fer de CD (Va dir que vindria = va dir això).

Pronoms relatius: que, què, qui, on, el qual i construccions amb preposició

Que (sense preposició): el llibre que he llegit. Amb preposició: el llibre del qual parlem, la persona amb qui vam parlar, el tema de què parlem, la casa on viu. Error freqüent (queisme): el llibre que parlem ✗; dequeisme: penso de que vindrà ✗, cal penso que vindrà.

Preposicions i règims habituals: a, de, en, amb, per, per a, fins a, des de

Pensar en, dependre de, parlar amb, adonar-se de, fins a, des de. Per a introdueix el destinatari o la finalitat (un regal per a la Marta); per expressa causa, mitjà o trajecte (per la finestra, per aquest motiu).

Canvi i caiguda de preposició en construccions subordinades

Davant de que completiu, algunes preposicions cauen: m’adono de la situació però m’adono que és tard; estic segur de la resposta però estic segur que vindrà; recordo que (no recordo de que). La preposició es manté davant de què relatiu: el tema de què parlem.

Negació, doble negació, ordre de paraules i ambigüitats sintàctiques

Darrere del verb, res, ningú i cap demanen negació prèvia: No he vist ningú. Davant del verb, la negació és opcional: Ningú no ha vist res. L’ordre pot canviar el sentit: «Només la directora va veure l’alumne» no és «La directora va veure només l’alumne». Una frase ambigua es redacta de nou.

Com es puntua a l'examen (model 2026)

Els errors sintàctics es justifiquen amb termes com «complement directe», «dequeisme», «pronom feble», «preposició de règim» o «negació». A la Secció 3, la justificació val fins a 0,75 punts si fa servir terminologia pertinent. A tota la prova es descompta 1 punt per errada normativa. Comprova els criteris de la convocatòria vigent.

Exemples resolts

Exemple 1 · Substituir un CD i un CI i justificar la combinació

Frase: «Vaig explicar això a la directora.»

Funcions: això és CD (què?); a la directora és CI (a qui?).
CD: això es pronominalitza amb ho: Ho vaig explicar a la directora.
CI: a la directora → li: Li vaig explicar això.
Els dos junts: li + ho = Li ho vaig explicar. (en aquest ordre: CI davant de CD).
Comprovació: si el CI fos plural («als directors»), seria Els ho vaig explicar, mai els hi.

Error freqüent

Error habitual: escriure Li hi vaig explicar o Els hi vaig explicar. El CD això és ho, i hi no és un complement directe.

Exemple 2 · Corregir queismes i dequeismes

Text: «El tema que vam parlar ahir és complex. Estic segur de que la directora s’ha adonat de que cal revisar-lo.»

El tema que vam parlar → El tema del qual vam parlar: parlar regeix de: el relatiu porta preposició.
segur de que → segur que: davant de que completiu, la preposició cau.
adonat de que → adonat que: ídem.
Text corregit: «El tema del qual vam parlar ahir és complex. Estic segur que la directora s’ha adonat que cal revisar-lo.»
Comprovació: els verbs i adjectius amb règim (parlar de, segur de, adonar-se de) mantenen la preposició davant d’un nom i la perden davant de que.

Error freqüent

Error habitual: «El tema de què vam parlar» també és correcte; el que no és correcte és eliminar la preposició.

Exemple 3 · Error diagnosticat: duplicació de pronoms i «els hi»

Versió errònia: «Els alumnes volen que la directora els hi expliqui l’examen.»

Funcions: l’examen és CD (què?); els (als alumnes) és CI.
Error: «els hi» substitueix «els ho» o duplica el CI; hi no és un CD.
Correcció: «Els alumnes volen que la directora els expliqui l’examen» (només CI) o «els ho expliqui» (CI + CD ho).
Comprovació: cada pronom correspon a una funció diferent.

Error freqüent

Error habitual: afegir hi «per reforçar». Hi només és CRV o CC de lloc.

Practica

2 punts

Corregeix i justifica les errades: (a) «El tema que vam parlar ahir és complex.» (b) «Els alumnes volen que la directora els hi expliqui.»

La teva resposta

0 paraules (mínim orientatiu: 40)

Pregunta 8

2 punts

Explica com identifiques la funció d’un complement abans de substituir-lo per un pronom feble. Posa un exemple propi amb un CD i un CI.

La teva resposta

0 paraules (mínim orientatiu: 40)

Resum

Conceptes essencials

Primer s’identifica la funció del complement; després, se substitueix pel pronom feble.
CD: el, la, els, les, ho, en. CI: li (singular) i els (plural). CRV i CC de lloc: hi. Procedència: en.
El complement directe no porta la preposició a: «imposen els temes», no «als temes».
Els pronoms s’apostrofen davant de vocal: l’he vist, n’he comprat.
Els relatius amb preposició demanen un pronom: el llibre del qual parlem.
«Res», «ningú» i «cap» darrere del verb demanen negació prèvia.
Mini-exemple. «Explico això a la Marta»: li ho explico.
Ja sé…? Dir la funció d’un complement.
Ja sé…? Combinar li i ho en «li ho».
Ja sé…? Corregir un queisme o un dequeisme.

Errors freqüents

Substituir un complement sense detectar-ne la funció.
Duplicar un pronom o fer servir «els hi» per «els ho».
Fer servir relatius col·loquials en registre formal.