PAP en Educació

CCIRC · Tema 1. Comprensió lectora

1.2 Interpretació i inferències

Distingeix el que un text diu del que suggereix, dedueix idees justificables amb dues pistes i reconeix el to i la ironia.

Què aprendràs?

  • Separar el que el text diu (literal), el que deixa entendre (inferit) i l’opinió personal.
  • Deduir causes, conseqüències i relacions lògiques a partir de pistes concretes.
  • Identificar el referent d’un pronom i el significat d’una paraula pel context.
  • Reconèixer el to, el grau de certesa i la ironia d’un autor.

Coneixements previs

  • Saber trobar el tema i la tesi d’un text (unitat anterior).

Teoria

Un text diu les coses de tres maneres: les diu (literal), les deixa entendre (inferit) o les afegeix qui llegeix (opinió personal). Només les dues primeres són comprensió, i la segona només és vàlida si pots citar la pista exacta, millor si en són dues. Els exemples fan servir T02 (article sobre mobilitat, a la unitat anterior) i T03 (columna, a «Exemples resolts»).

Comprensió literal i comprensió inferencial

NivellExemple (T02, §4)Com es comprova
Literal«L’autobús només passava un cop cada quaranta minuts.»Cites la frase.
InferitLa veïna va tornar al cotxe perquè l’autobús passava poc.Dues pistes: «hi va tornar al cap d’un mes» i «només passava un cop cada quaranta minuts».
Opinió personal«Hauria d’haver-se comprat una bicicleta.»Cap pista: ho afegeix qui llegeix.

Prova de l’inferència excessiva: si per defensar-la necessites una dada que el text no dona, és excessiva. Exemple d’inferència incorrecta: «El cotxe li sortia més barat que l’autobús», perquè el text no parla de preus.

Informació implícita, pressupòsits i sobreentesos

L’implícit és allò que el text dona per sabut sense dir-ho. Un pressupòsit és el que ha de ser cert perquè una frase tingui sentit: «Ningú no pot dir que li faltés voluntat» pressuposa que algú podria pensar-ho. Un sobreentès és el que el lector completa pel context.

Comprovació: pregunta’t «què ha de ser cert perquè aquesta frase tingui sentit?». Distractor: deduir que la veïna no s’ho va prendre seriosament; el text diu justament el contrari.

Relacions de causa i conseqüència

Indicadors de causa: perquè, ja que, com que, a causa de. De conseqüència: per això, doncs, així, de manera que. Sovint, però, no n’hi ha cap i la relació s’ha de deduir. A T02 (§3): «Pensem en una plaça que ha deixat de ser aparcament: avui hi ha terrasses, hi juguen criatures…». Dues pistes («ha deixat de ser aparcament» i «avui hi ha terrasses») permeten inferir la causa implícita: en retirar els cotxes, l’espai s’ha pogut dedicar a altres usos.

Inferència incorrecta: «Les terrasses van fer fugir els cotxes». Inverteix l’ordre dels fets.

Relacions temporals, condicionals, de contrast i de comparació

RelacióIndicadorsExemple
Temporalquan, abans, després, mentre«Quan la biblioteca obre les tardes…» (T01)
Condicionalsi, en cas que, a menys que«Si la gent torna al cotxe és perquè…» (T02)
Contrastperò, ara bé, tanmateix, en canvi«Ara bé, l’objecció és raonable» (T02)
Concessióencara que, tot i que, si bé«Encara que el telèfon no sonés, ha trobat la manera de recordar-me que existia» (T03)
Comparaciómés que, tant com, igual que«més com un desig que com un pla» (T02)

Comprovació: en el contrast i la concessió, pesa més la part que no porta el connector. Distractor: llegir «encara que no sonés» com a «perquè no sonava». No és una causa: és un obstacle que no impedeix el que passa després.

Referents de pronoms, demostratius i el·lipsis

El referent és la paraula o la idea a què remet un pronom o un demostratiu. Busca l’antecedent més coherent (normalment, abans) i comprova’l substituint-lo: la frase ha de mantenir el sentit.

  • «Aquest darrer benefici» (T02, §3) remet a poder parlar, jugar i fer vida al carrer.
  • «Aquesta objecció» (T02, §5) remet a «no tothom pot prescindir del cotxe».
  • «Tothom es queixa de l’embús i [tothom] hi contribueix»: el·lipsi del subjecte, i «hi» = l’embús.

Distractor: triar el nom més proper per proximitat. El referent és el que té sentit, no el que queda més a prop.

Significat pel context

Llegeix la frase, substitueix la paraula per una altra de possible i mira les pistes que l’envolten (contrastos, paraules de la mateixa família). A T02 (§5): «no desmunta la proposta: la reforça». Els dos punts i el verb «reforçar» indiquen un contrast, i per això «desmuntar» vol dir aquí «desfer o invalidar».

Distractor: triar el sentit més habitual fora de context («desarmar un moble»). Comprovació: el significat triat ha de funcionar a la frase i no contradir res.

Actitud, punt de vista, certesa i to de l’autor

L’actitud és com valora l’autor allò que explica (favorable, crítica, neutra). El grau de certesa s’expressa amb modalitzadors: sens dubte, segur, és evident (alt); potser, probablement, sembla (baix). El to és la manera de dir-ho: irònic, seriós, resignat, esperançat…

A T02, el §1 té un to resignat i lleument irònic («a pas de tortuga», «gairebé ningú no hi troba cap paradoxa»); el §6, un to esperançat («Potser… serà perquè algú va decidir…»). Distractor: confondre el to amb el tema: parlar d’un embús no fa que el text sigui trist.

Ironia, humor, exageració i ús figurat

La ironia diu una cosa per fer entendre’n una altra, sovint la contrària. No es pot detectar sense context: si la lectura literal contradiu el que el text ha dit abans o la situació, hi ha ironia. A T03: «Quina sort, la nostra, de viure en una època en què ningú no es veu obligat a avorrir-se mai». Literalment és un elogi; però la frase següent diu que gairebé ningú no recorda l’última vegada que va esperar l’autobús sense el mòbil, i per això és una crítica.

Altres recursos: l’exageració («una injustícia que reclama resposta immediata») i l’ús figurat («a pas de tortuga»). Errors: veure ironia on no hi ha cap pista, o confondre-la amb una valoració explícita.

Exemples resolts

Exemple 1 · Una causa implícita, amb dues proves

Text fictici d’entrenament:

«L’ajuntament ha anunciat que, a partir de gener, la piscina municipal tancarà els diumenges. L’alcalde va recordar que durant l’últim any s’havien hagut de contractar socorristes addicionals per cobrir els caps de setmana i que, malgrat això, les entrades dels diumenges eren les més baixes de la setmana. Els usuaris habituals, de moment, no han fet cap comentari.»

Pregunta: per què tanca la piscina els diumenges?

  1. Literal. El text diu que tanca els diumenges, però no diu per què.
  2. Pistes. (a) Calen socorristes addicionals els caps de setmana. (b) Les entrades dels diumenges són les més baixes.
  3. Inferència. El motiu és econòmic: els diumenges costen més del que ingressen.
  4. Comprovació. Totes dues pistes apunten al cost i a la poca afluència, i no he necessitat cap coneixement extern.

Error freqüent

Errors habituals: «L’ajuntament vol privatitzar la piscina» (cap pista) o «Els usuaris hi estan d’acord» (el silenci d’un moment no és acord; el text només diu que «no han fet cap comentari»).

Exemple 2 · Sentit literal i intenció

Dilluns al matí, la Marta i en Pere travessen la plaça on s’ha celebrat la festa del barri. Hi ha gots de plàstic pertot arreu, papers enganxats als bancs i una sabata esparracada davant de la font.

— Quin civisme, quin respecte pel veïnat! — diu la Marta.

  1. Sentit literal: un elogi.
  2. Pistes contextuals: (a) la plaça està plena de gots i papers; (b) hi ha una sabata abandonada davant de la font. La situació desmenteix l’elogi.
  3. Intenció: una crítica irònica, reforçada per l’exageració («quin… quin…»).
  4. Comprovació: la lectura literal no encaixa amb el que veuen; la irònica sí.

Error freqüent

Error habitual: considerar-ho una valoració positiva explícita. La frase sola podria ser sincera; és el context el que mostra la ironia.

Exemple 3 · Referent i significat pel context

Frase de T02 (§3): «Pensem en una plaça que ha deixat de ser aparcament: avui hi ha terrasses, hi juguen criatures i les converses s’allarguen.»

  1. Referent de «hi». Substituïm: «avui a la plaça hi ha terrasses» i «a la plaça hi juguen criatures». Té sentit: «hi» = la plaça.
  2. Significat de «a pas de tortuga» (T02, §1). Els cotxes avancen mentre els vianants els deixen enrere. La tortuga és lenta: vol dir «molt lentament».
  3. Comprovació: els dos significats encaixen amb la frase i amb el que diu l’entorn.

Error freqüent

Error habitual: pensar que «hi» remet a «aparcament» perquè és el nom més proper. Substituït, diria «avui a l’aparcament hi ha terrasses», quan la frase afirma justament que la plaça ha deixat de ser-ho.

Text T03 per a la pràctica (llegeix-lo sencer abans de fer els exercicis)

Text original creat per a aquest curs. És una columna amb ironia lleu.

1. Aquest matí he decidit concentrar-me. Per això he fet el que recomanen tots els manuals: he posat el mòbil en silenci i l’he deixat boca avall, a mig braç de distància. Reconec que, altres vegades, he fet servir mètodes més expeditius, com tancar-lo en un calaix, però el calaix, ben mirat, és el primer lloc on se’l busca. Encara que el telèfon no sonés, ha trobat la manera de recordar-me que existia: una lluïssor discreta pels costats, una vibració breu sobre la taula, com qui es neteja la gola amablement durant una conferència. Jo, naturalment, no l’he mirat. Només he mirat què era aquella lluïssor, que és ben bé una altra cosa. Quan he tornat al text que havia d’escriure, ja no sabia ni per on anava la frase, ni tan sols si la frase havia tingut mai un final.

2. Hi ha qui diu que som esclaus de les notificacions. Hi ha qui diu que això és una exageració. Hi ha qui diu que el problema no és el telèfon, sinó nosaltres. Jo no m’atreveixo a donar la raó a ningú, perquè no tinc dades per demostrar res: només sé el que em passa a mi, i el que veig que els passa a molts altres a l’andana del tren, on gairebé tothom mira la mateixa petita pantalla amb la mateixa expressió de qui ho espera tot. Potser algú sí que ho espera tot. Jo, de moment, només espero el tren, i fins i tot això em costa. Potser tot plegat és una moda passatgera; també ho van ser, en el seu moment, la ràdio a la cuina i la televisió durant el sopar, i aquí estem.

3. Quina sort, la nostra, de viure en una època en què ningú no es veu obligat a avorrir-se mai. Tot i que, a la pràctica, gairebé ningú no recorda l’última vegada que va esperar l’autobús amb la sola companyia dels seus pensaments, ens consolem dient que això és progrés. Abans, a les sales d’espera hi havia revistes de fa tres mesos; ara tenim una sala d’espera infinita a la butxaca, amb novetats cada minut. Una pausa de trenta segons en una cua se’ns fa ja una injustícia que reclama resposta immediata, ni que sigui per comprovar si algú ha contestat un missatge que encara no hem enviat. Tanta companyia, i tan poca conversa.

4. Tampoc no voldria acabar amb un sermó, que és un gènere que els telèfons ens han ensenyat a saltar-nos sense llegir. Potser n’hi ha prou amb alguna cosa petita: deixar el telèfon en una altra habitació durant una hora, per exemple, i comprovar què passa. No dic que sigui fàcil, ni que n’hagi de sortir res d’extraordinari. Ho dic sense cap autoritat: no sóc cap expert, només algú amb un telèfon massa a mà. Jo ho he provat avui. Si bé els primers minuts van ser sorprenentment llargs, vaig aguantar quaranta minuts sencers. Després vaig anar a buscar-lo, només per assegurar-me que no m’havia trobat a faltar.

Practica

Respon cada exercici i prem Comprova: veuràs si és correcte i l'explicació. Marca amb «Marca per repassar» el que vulguis tornar a veure.

Exercici 1

Bàsic

Llegeix aquest fragment de T02 (§4):

«Imaginem una veïna d’un barri perifèric que va provar de deixar el cotxe i hi va tornar al cap d’un mes: l’autobús que li quedava a prop només passava un cop cada quaranta minuts.»

Quina és la inferència millor avalada sobre per què va tornar al cotxe?

Exercici 2

Mitjà

Llegeix aquest fragment de T02 (§3):

«Pensem en una plaça que ha deixat de ser aparcament: avui hi ha terrasses, hi juguen criatures i les converses s’allarguen.»

Quina inferència avalen les pistes del text?

Exercici 3

Mitjà

Llegeix aquest fragment de T03 (§4):

«Potser n’hi ha prou amb alguna cosa petita: deixar el telèfon en una altra habitació durant una hora, per exemple, i comprovar què passa. […] No dic que sigui fàcil, ni que n’hagi de sortir res d’extraordinari.»

Es pot deduir que, segons l’autor, deixar el telèfon en una altra habitació millora segur la concentració.

Exercici 4

Bàsic

Llegeix aquest fragment de T02 (§5):

«Però aquesta objecció, ben mirada, no desmunta la proposta: la reforça.»

A què es refereix «aquesta objecció»?

Exercici 5

Bàsic

Llegeix aquest fragment de T03 (§1):

«He posat el mòbil en silenci i l’he deixat boca avall, a mig braç de distància. […] Jo, naturalment, no l’he mirat.»

A què fa referència el pronom «l’» de «no l’he mirat»?

Exercici 6

Mitjà

Llegeix aquest fragment de T03 (§4):

«Potser n’hi ha prou amb alguna cosa petita: deixar el telèfon en una altra habitació durant una hora, per exemple, i comprovar què passa. […] Jo ho he provat avui.»

Quin és el referent de «ho»?

Exercici 7

Mitjà

Relaciona cada connector (en context) amb la relació que expressa.

«Per això he fet el que recomanen tots els manuals» (T03)
«Ara bé, l’objecció és raonable» (T02)
«Encara que el telèfon no sonés, ha trobat la manera de recordar-me que existia» (T03)
«Si la gent torna al cotxe és perquè l’alternativa no funciona» (T02)

Exercici 8

Mitjà

A T03 (§1) llegim: «Encara que el telèfon no sonés, ha trobat la manera de recordar-me que existia». Quina relació expressa «encara que»?

Exercici 9

Bàsic

A T02 (§1) llegim: «una renglera de cotxes […] avança a pas de tortuga mentre, a la vorera, uns quants vianants els deixen enrere». Què vol dir «a pas de tortuga»?

Exercici 10

Avançat

A T02 (§5) llegim: «Però aquesta objecció, ben mirada, no desmunta la proposta: la reforça.» Quin és el significat de «desmuntar» en aquest context?

Exercici 11

Mitjà

Llegeix aquest fragment de T03 (§3):

«Quina sort, la nostra, de viure en una època en què ningú no es veu obligat a avorrir-se mai. Tot i que, a la pràctica, gairebé ningú no recorda l’última vegada que va esperar l’autobús amb la sola companyia dels seus pensaments, ens consolem dient que això és progrés.»

Quin és el to de la primera frase?

Exercici 12

Avançat

Compara el to del §1 i del §6 de T02 (el trobaràs a la unitat anterior). Descriu el canvi i justifica’l amb dues pistes del text.

0 paraules (mínim orientatiu: 30)

Autoavaluació

Respon totes les preguntes i prem Corregeix: obtindràs una nota orientativa i els apartats que convé repassar. No bloqueja cap contingut.

Llegeix aquest text original d’entrenament (és fictici i no conté dades reals) i respon les preguntes.

1. La cafeteria del carrer Nou ha retirat els endolls de les taules del fons. El propietari assegura que no vol incomodar ningú.

2. «Abans la gent venia a prendre un cafè i a conversar; ara hi ha qui s’hi instal·la amb l’ordinador a primera hora i no es mou fins al tancament», va explicar.

3. Des que ha pres la mesura, algunes taules s’han buidat, però dos clients habituals han dit que, de totes maneres, els agrada que el local sigui «més tranquil».

4. Una usuària, en canvi, creu que aquesta decisió és «una manera molt elegant de dir-nos que marxem».

Pregunta 1

1 punt

Quina d’aquestes afirmacions és literal (el text la diu)?

Pregunta 2

1 punt

Quina causa de la mesura avalen millor les pistes del text?

Pregunta 3

1 punt

Del text es pot concloure que la cafeteria guanya menys diners des que ha retirat els endolls.

Pregunta 4

1 punt

Al §4, «aquesta decisió» fa referència a…

Pregunta 5

1 punt

Al §4, «en canvi» expressa…

Pregunta 6

1 punt

Què vol dir la usuària amb «una manera molt elegant de dir-nos que marxem»?

Pregunta 7

2 punts

Un lector diu: «El propietari vol que la gent gasti més». És una inferència adequada? Justifica la resposta amb dues pistes del text.

0 paraules (mínim orientatiu: 20)

Pregunta 8

2 punts

Explica el significat de «s’hi instal·la» (§2) a partir del context i indica la pista que et dona el sentit.

0 paraules (mínim orientatiu: 15)

Resum

Conceptes essencials

  • Diferencia «el text diu» (literal), «el text suggereix» (inferit) i «jo opino» (personal).
  • Una inferència és vàlida només si l’avalen dues pistes i cap coneixement extern.
  • Els connectors diuen la relació (causa, conseqüència, condició, contrast, concessió); a vegades cal deduir-la.
  • Un referent es comprova substituint el pronom pel nom i llegint la frase.
  • El significat d’una paraula es dedueix del context i ha de funcionar a la frase.
  • La ironia es detecta quan la lectura literal contradiu el context.
  • Mini-exemple. «Quin civisme!» davant d’una plaça bruta és una crítica irònica, no un elogi.
  • Ja sé…? Citar dues pistes d’una inferència.
  • Ja sé…? Trobar el referent d’un pronom.
  • Ja sé…? Provar que una frase és irònica pel context.

Errors freqüents

  • Extreure conclusions basades en coneixements externs.
  • Confondre el sarcasme amb una valoració explícita.
  • Deduir una causa invertint l’ordre dels fets.