PAP en Educació

CCIRC · Tema 2. Expressió escrita

2.3 Textos argumentatius, d'opinió i crítics

Defensa una posició amb arguments i exemples, anticipa objeccions i adapta el registre a un article d'opinió, una crítica o un discurs.

Què aprendràs?

  • Formular una tesi i sostenir-la amb arguments, exemples i coneixements verificables.
  • Anticipar una objecció, fer-ne una concessió i respondre-hi.
  • Distingir una crítica d’una sinopsi, i una ressenya d’un article d’opinió.
  • Matisar judicis, evitar generalitzacions i adaptar el registre sense perdre el to.

Coneixements previs

  • Saber planificar una redacció i trobar la tesi d’un text (unitats 1.1 i 2.1).

Teoria

Un text argumentatiu defensa una posició. Al model de la convocatòria 2026, la Secció 2 demanava una crítica d’un programa, una secció o un canal real: calia donar-ne la referència, explicar-lo per a qui no l’hagués vist mai i argumentar si aporta criteri o és mera opinió. Els models d’aquest curs fan servir programes fictis, perquè no s’afirma res d’una cosa real; a l’examen, parla només del que coneguis bé. Els models són T09 (crítica) i T10 (article d’opinió), al final de l’apartat d’exemples.

Article d’opinió: tesi, arguments i conclusió

L’article d’opinió té títol, tesi, arguments amb exemple, objecció i resposta, i conclusió. La tesi és una oració que defensa una posició que algú podria discutir.

Esquema d'un text argumentatiu: títol, tesi, argument 1 amb exemple, argument 2 amb exemple, objecció, resposta a l'objecció i conclusió
Esquema d'un text argumentatiu.

Error freqüent: confondre la tesi amb un fet («Hi ha molts mòbils a les aules») o amb un tema («El mòbil a l’aula»).

Argumentació basada en fets, exemples i coneixements verificables

Un argument és una raó que sosté la tesi; un exemple és un cas concret que la il·lustra. Els millors s’acompanyen de fets que es poden comprovar o de coneixements compartits. Si no tens una xifra real, no la inventis: fes servir un exemple raonable i presenta’l com a tal.

Tipus d’arguments habituals: per exemple (un cas concret), per dada verificable, per autoritat (una veu coneguda en la matèria) i per analogia (una comparació que fa entendre). Un bon text en combina dos o tres.

Comprovació: per a cada argument, pregunta’t «què ho demostra?».

Opinions i contraarguments: anticipar i respondre objeccions

Una objecció és una dificultat raonable contra la tesi. Anticipar-la dona credibilitat. El procés és concessió + resposta: reconeixes el que té de cert («És cert que…») i expliques per què no invalida la tesi («Però…»). No és debilitat: és rigor.

Error freqüent: ignorar l’objecció o caricaturitzar-la.

Crítica d’un programa, canal, obra o producte cultural real

Una crítica valora amb criteris (rigor, claredat, originalitat, diversitat de veus…) i amb proves. No és una sinopsi: no es limita a explicar de què va. Estructura útil: presentació del programa (per a qui no el coneix), criteris, dos arguments amb exemple i valoració final. Cal referenciar el mitjà o la plataforma. Els criteris que més s’hi fan servir són el rigor, la claredat, la originalitat i la diversitat de veus; tria’n dos i aplica’ls amb exemples del programa.

Comprovació: si treus la valoració, queda només una descripció? Aleshores no és una crítica.

Ressenya o recensió: presentació, síntesi, valoració i recomanació raonada

La ressenya presenta una obra, la resumeix i la valora, i acaba amb una recomanació raonada. És més descriptiva que la crítica, que posa el pes en l’argumentació. Una ressenya sense raó per recomanar és incompleta.

Discurs persuasiu formal: proposta, justificació i apel·lació al públic

El discurs persuasiu formula una proposta, la justifica i s’adreça al públic amb fórmules d’apel·lació («Companys i companyes…», «Pensem-hi…»). El registre és formal; les frases són més curtes i es fan servir repeticions per remarcar.

Panegíric o discurs de lloança, amb arguments concrets

El panegíric lloa una persona, una institució o una acció. Perquè no sigui buit, cada elogi s’acompanya d’un fet concret («va renunciar a les vacances per acabar el projecte»). Un elogi sense proves sona a compliment.

Expressió de judicis amb matisos; evitar generalitzacions gratuïtes

Matisa amb «sovint», «en general», «en part», «solen». Evita «tothom», «ningú», «sempre» i «mai» si no pots provar-ho. Una frase com «Tots els joves viuen enganxats al mòbil» és una generalització; «Molts joves consulten el mòbil sovint» és més defensable.

Ironia, humor i recursos expressius sense perdre el registre exigit

Pots fer servir una ironia lleu o una frase d’humor, però només si no resta formalitat ni crea ambigüitat. En una crítica o un article d’opinió, un recurs ha d’ajudar l’argument, no substituir-lo.

Com es puntua a l'examen (model 2026)

Un text argumentatiu pesa sobre tres criteris. Adequació: objectiu (defensar), gènere (crítica o article) i registre formal proper. Coherència: estructura, argumentació (tesi, arguments, objecció) i coneixement i valor afegit (exemples propis i cultura general). Cohesió: sintaxi, puntuació i connexió d’idees. Cada criteri puntua 5, 2,5 o 0. Comprova els criteris de la convocatòria vigent.

Exemples resolts

Exemple 1 · Tesi, dos criteris i proves (T09)

Del pòdcast fictici de T09, identifica la tesi, els criteris i la prova de cada valoració.

  1. Tesi: és un bon espai per entretenir-se, però poc fiable per informar-se.
  2. Criteri 1 (rigor): valoració negativa. Prova: els convidats afirmen que «tothom ha deixat de llegir novel·les» sense que ningú en demani la dada.
  3. Criteri 2 (diversitat de veus): valoració positiva. Prova: els convidats gairebé mai no coincideixen i la presentadora deixa que els desacords arribin al final.
  4. Comprovació: cada valoració va acompanyada d’una prova concreta del programa.

Error freqüent

Error habitual: fer una sinopsi («cada dijous hi ha tres convidats que parlen d’un llibre») sense valorar. No és una crítica.

Exemple 2 · De l'afirmació vaga a l'argument precís

Afirmació vaga: «Els mòbils fan mal als joves.»

  1. Problema: és general, no diu quin mal ni en quines condicions.
  2. Argument precís: «En una visita a un museu, revisar missatges cada pocs minuts fa perdre les explicacions que només es donen a la sala.»
  3. Contraargument matisat: «És cert que el mòbil també serveix per fer fotos de la mostra; per això n’hi ha prou amb pactar moments d’ús.»
  4. Comprovació: l’argument és concret, té exemple i admet una concessió.

Error freqüent

Error habitual: fer servir una dada inventada («el 80 % dels joves…») per semblar més convincent. Sense font, és millor un exemple raonable.

Exemple 3 · Desmuntar una generalització

Generalització: «Ningú no llegeix a l’era dels mòbils.»

  1. Detecta el quantificador: «ningú» és absolut.
  2. Busca un contraexemple: hi ha clubs de lectura i biblioteques amb activitats, que continuen existint.
  3. Matisa: «Molta gent llegeix menys que abans, però encara hi ha comunitats lectores actives».
  4. Comprovació: la frase nova admet matisos i no es pot refutar amb un sol cas.

Error freqüent

Error habitual: substituir «ningú» per «poca gent» sense motiu. El matís ha de ser defensable.

Model T09 · Crítica d’un pòdcast fictici

Text original creat per a aquest curs. El pòdcast és fictici i no correspon a cap programa real.

«El Racó de les Idees»: molta conversa, poca prova

1. «El Racó de les Idees» és un pòdcast cultural fictici que, cada dijous, reuneix tres convidats per comentar un llibre, una pel·lícula o una exposició. Dura una hora, el presenta una periodista amable i es pot escoltar en qualsevol plataforma d’àudio. La proposta és atractiva, però convé preguntar-se si aporta criteri o només converses agradables.

2. Per respondre-ho farem servir dos criteris: el rigor, és a dir, si les afirmacions es poden comprovar, i la diversitat de veus, és a dir, si hi apareixen punts de vista diferents.

3. En rigor, el programa és irregular. Quan un convidat afirma que «tothom ha deixat de llegir novel·les», ningú no li demana de quina dada ho treu ni la contrasta. Als episodis dedicats a exposicions, per exemple, es comenten dates i influències sense citar cap font, i l’oient no pot distingir què és un fet i què és una impressió.

4. La diversitat de veus, en canvi, és un punt fort. Els tres convidats gairebé mai no coincideixen i la presentadora deixa que els desacords arribin fins al final. Això permet a l’oient comparar arguments, cosa que molts programes de conversa no fan.

5. Cal reconèixer, doncs, que el pòdcast té virtuts: ritme, to respectuós i varietat. Però una conversa plaent no equival a criteri. Si el programa fes servir dues fonts per episodi i demanés als convidats que justifiquessin les afirmacions més rotundes, guanyaria credibilitat sense perdre frescor. De moment, és un bon espai per entretenir-se i un de poc fiable per informar-se.

Model T10 · Article d’opinió sobre el mòbil en activitats educatives

Text original creat per a aquest curs. No conté dades estadístiques.

Mòbil a l’activitat educativa: limitar-lo, sí, però amb criteri

1. Cada vegada que un grup d’adolescents surt d’excursió amb l’escola es repeteix el debat: han de portar el mòbil? Defensaré que, en les activitats educatives, convé limitar-ne l’ús, però no prohibir-lo, i que la limitació només funciona si s’explica i es pacta.

2. El primer motiu és l’atenció. Una activitat que demana observar, escoltar o parlar competeix amb una pantalla que sempre té alguna novetat a oferir. Pensem en una visita a un museu: qui revisa missatges cada pocs minuts perd els detalls que es comenten a la sala, i la persona que guia, al seu torn, perd l’atenció del grup.

3. El segon motiu és la convivència. Quan tothom mira la pantalla, es parla menys entre iguals. En un taller en grup, per exemple, repartir tasques és més fàcil si durant uns minuts cadascú té les mans i els ulls lliures.

4. Hi ha, tanmateix, una objecció raonable: el mòbil també és una eina. Serveix per fer fotos de la mostra, consultar un mapa o buscar una dada que surt durant la conversa. És cert, i per això prohibir-lo del tot seria un error. Però la resposta no és triar entre tot o res: es poden pactar moments d’ús, per fer fotos o buscar informació, i moments sense pantalla.

5. També convé evitar el to d’amenaça. Una norma s’accepta millor si l’alumnat entén per què s’estableix i hi participa, de manera que cap decisió no sembli un càstig.

6. En definitiva, limitar el mòbil en activitats educatives té sentit si protegeix l’atenció i la convivència i si es pacta amb qui l’ha de complir. No es tracta de castigar la tecnologia, sinó d’usar-la quan ajuda.

Practica

Respon cada exercici i prem Comprova: veuràs si és correcte i l'explicació. Marca amb «Marca per repassar» el que vulguis tornar a veure.

Exercici 1

Bàsic

Quina és la tesi de T10 (a Exemples resolts)?

Exercici 2

Bàsic

Quina frase resumeix millor la tesi de la crítica T09 sobre el pòdcast fictici?

Exercici 3

Bàsic

Per a un article sobre els horaris escolars, quina de les frases següents és una tesi pròpia i defensable?

Exercici 4

Mitjà

Vols sostenir que els horts comunitaris són positius per al barri. Quin és l’argument més sòlid?

Exercici 5

Mitjà

Partint de «Les xarxes socials fan mal», quina reformulació és un argument precís i defensable?

Exercici 6

Mitjà

L’argument és: «Limitar el mòbil afavoreix la convivència». Quin exemple el sosté més directament?

Exercici 7

Mitjà

A T10, quina és la concessió que fa l’autor a l’objecció?

Exercici 8

Mitjà

Objecció: «Limitar el mòbil és inútil perquè sempre trobaran la manera de fer-lo servir.» Quina és la millor resposta?

Exercici 9

Bàsic

Quina versió manté un registre formal sense caure en l’ampul·lositat i conserva el matís?

Exercici 10

Mitjà

Relaciona cada generalització amb la reformulació més defensable.

Tots els mestres estan saturats.
Ningú no llegeix diaris.
El transport públic sempre arriba tard.
Els cotxes elèctrics no contaminen.

Exercici 11

Avançat

Redacció completa. Escriu una crítica de 250 a 300 paraules, amb títol, sobre un canal de vídeo fictici anomenat «Cada Dia un Dubte», que respon preguntes de ciència a un públic general. Explica com funciona el canal, valora si aporta criteri o només opinions, i defensa la valoració amb dos arguments i un exemple. Anota el nombre de paraules al final.

0 paraules (mínim orientatiu: 250)

Exercici 12

Avançat

Rellegeix la teva crítica i marca’n la tesi, un argument amb la seva prova i una concessió. Cita cada fragment i digues què milloraries.

0 paraules (mínim orientatiu: 30)

Autoavaluació

Respon totes les preguntes i prem Corregeix: obtindràs una nota orientativa i els apartats que convé repassar. No bloqueja cap contingut.

Llegeix aquest text original d’entrenament (sense dades reals) i respon les preguntes.

Mercat o supermercat?

1. Els barris haurien de conservar els mercats municipals, perquè són llocs de trobada i de producte de proximitat.

2. Tothom prefereix comprar al mercat, perquè és més sa i més humà. A més, qui compra al supermercat no coneix mai ningú.

3. És cert que els supermercats tenen horaris llargs i preus ajustats. Tot i això, un mercat pot adaptar-se, per exemple obrint dos horaris a la setmana a la tarda.

Pregunta 1

1 punt

Quina és la tesi del text?

Pregunta 2

1 punt

Quina d’aquestes frases és una afirmació sense proves, tal com la presenta el text?

Pregunta 3

1 punt

Quina és la millor manera de matisar «Qui compra al supermercat no coneix mai ningú»?

Pregunta 4

1 punt

Quina és l’objecció del §3?

Pregunta 5

1 punt

Quina reformulació de «Els supermercats són un desastre per al barri» conserva el registre formal i el matís?

Pregunta 6

1 punt

Una «crítica» comença així: «El programa “Matins” dura una hora, el presenta una periodista i té tres seccions fixes.» Què li falta per ser una crítica i no una sinopsi?

Pregunta 7

2 punts

Escriu una objecció raonable a la tesi «Les escoles haurien de començar més tard» i respon-hi amb una concessió i una resposta.

0 paraules (mínim orientatiu: 30)

Pregunta 8

2 punts

Reescriu en registre formal i amb matisos: «Això dels deures és un rotllo i tothom en passa.»

0 paraules (mínim orientatiu: 15)

Resum

Conceptes essencials

  • Una tesi és una posició defensable; un argument és una raó; un exemple és un cas.
  • Un argument millora si és precís i s’acompanya d’un exemple verificable.
  • Anticipa una objecció, concedeix el que té de cert i respon-hi.
  • Una crítica valora amb criteris i proves; una sinopsi només descriu.
  • Matisa amb «sovint», «en general» o «en part» i evita «tothom» i «mai».
  • Adapta el registre al lector; la ironia necessita context i mesura.
  • Mini-exemple. «Els mòbils fan mal» és vague. «Revisar missatges en una visita fa perdre explicacions» és precís.
  • Ja sé…? Formular una tesi.
  • Ja sé…? Respondre una objecció amb una concessió.
  • Ja sé…? Matisar una generalització.

Errors freqüents

  • Fer una sinopsi en lloc d’una crítica.
  • Fer servir exemples fictis com si fossin fets reals.
  • Generalitzar sense proves amb «tothom» o «mai».